Ebrencs emergents

Com que la Generalitat no acaba de complir amb el seu compromís amb els ajuntaments de finançar –amb el 50% del pressupost– els centres d'arts visuals catalans, aquests han d'anar tirant a empentes i rodolons. En el cas de Lo Pati, a Amposta, que tot just fa dos anys que funciona, ha hagut d'estar tancat al públic en els últims quatre mesos perquè el consistori, també fart de la situació, va dir prou d'avançar més diners. Però la tenacitat dels responsables del centre és forta i ara reobren les portes amb una nova exposició: la segona edició d'un projecte que vol promocionar la nova creació i els artistes emergents de les Terres de l'Ebre. L'exposició Art emergent aplega les propostes de quatre artistes: Josep Juan, Pau Itiarte, Vicent Matamoros i l'obra conjunta d'Ekain Olaizola & Anna Urioste. Llenguatges diferents –hi ha videoart, instal·lacions multimèdia, escultures, art sonor i un documental– però una temàtica compartida: la majoria de les obres giren al voltant de l'entorn natural i la singularitat de les Terres de l'Ebre.

El rapitenc Josep Juan presenta l'audiovisual La fina línia dolça, que documenta l'aventura de baixar per l'Ebre del naixement a la desembocadura amb un barquet de perxar (una embarcació sense calat). L'autor mostra i critica “un curs fluvial manipulat”: “un sol riu, 109 embassaments, 10.000 balses, 850 assuts, 35.000 pous, 8 transvasaments i 6.000 hectàrees de canal de reg”.

També un audiovisual, que s'acompanya amb escultures, presenten el basc Ekain Olaizola i la rapitenca Anna Urioste. La seva instal·lació, Cementiri de vaixells, rememora la història d'alguns naufragis de vaixells que, en el creixement del delta mar endins, han quedat coberts pels llims i pels fangs. L'audiovisual recrea la mar en diferents estats, i les tretze escultures de ferro d'Olaizola representen dotze vaixells que van naufragar a la mar de l'Ebre i un submarí que, durant la Primera Guerra Mundial, va ser l'artífex d'un d'aquests naufragis. Les escultures estan fetes amb peces de ferralla trobades, que s'han soldat per formar elements mòbils que es balancegen, imitant el moviment dels vaixells.

De signe molt diferent és la creació de Pau Itarte (Ulldecona, 1978). Aquest realitzador presenta Escenes de l'Etern Retorn, onze videopoemes musicals que acompanyen els directes de l'Etern Retorn, una banda de cançó pop que acaba de gravar el primer disc i que lidera Josep Bordes (Pepet i Marieta). L'artista hi aboca onze visions sobre sentiments constants com ara l'amor, la passió, la nostàlgia, la voluntat, l'esperança, la vida i la mort.

I, finalment, Vicent Matamoros, membre del Laboratori d'Art Sonor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, ajunta en el seu projecte les seves dues línies de treball habitual: l'escultòrica i la de caçador de sons. Matamoros s'ha especialitzat en els darrers anys en la creació d'escultures sonores que, en aquesta ocasió, tenen forma de maletes. L'artista diu que el seu projecte, que ha titulat Fragments de l'Ebre, neix d'un viatge per les Terres de l'Ebre, “recollint els paisatges més significatius de cada zona” i realitzant un motlle de la textura de la terra per, posteriorment, “donar la forma a una sèrie de bosses i maletes que seran els receptacles dels sons”. Matamoros apunta que “tant les bosses com les maletes porten un sistema electrònic que fa que no s'hagin d'endollar i siguin autònoms de transport i ús”.