Territori

universitat

mercè miralles

L'herència de Jordi Castellanos

La Universitat Autònoma de Barcelona incorpora el llegat de l'historiador de la literatura Jordi Castellanos. El creador de la base de dades Traces i l'Aula de Teatre de la UAB deixa un fons de milers de llibres i un arxiu de treball personal

El 26 d'abril la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona es va ves­tir de llarg. Home­nat­java el filòleg i catedràtic Jordi Cas­te­lla­nos (Taga­ma­nent, 1946-Bar­ce­lona 2012), mort sis mesos abans. Jun­ta­ment amb els actes dedi­cats a la seva memòria, aque­lla mateixa jor­nada es va fer l'acte for­mal d'accep­tació de l'arxiu per­so­nal –cor­res­pondència, mate­rial d'estudi, manus­crits d'obra publi­cada, molts fit­xers amb comen­ta­ris...– i la bibli­o­teca lle­gats per Jordi Cas­te­lla­nos a la UAB. Catedràtic de Lite­ra­tura Cata­lana a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i cofun­da­dor del Cen­tre d'Estu­dis sobre les Èpoques Fran­quista i Democràtica de la UAB (CEFID), mem­bre de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, direc­tor del Ser­vei Bibli­ogràfic Tra­ces i del Grup de Recerca en Lite­ra­tura Cata­lana Con­tem­porània, fun­da­dor i codi­rec­tor de la revista de llen­gua i lite­ra­tura Els Mar­ges... I “un dels millors espe­ci­a­lis­tes de la història de la cul­tura i la lite­ra­tura cata­la­nes con­tem­porànies”, glos­sen els seus com­panys. Jordi Cas­te­lla­nos i el seu lle­gat reu­nei­xen una tra­jectòria per­so­nal i pro­fes­si­o­nal dedi­cada a la inves­ti­gació, la docència i l'alta divul­gació. Tot ple­gat es queda a l'Autònoma, la uni­ver­si­tat que Cas­te­lla­nos va veure néixer i créixer.

El fons de la bibli­o­teca, més de 20.000 obres, és molt relle­vant, espe­ci­al­ment quant a lite­ra­tura i arts plàsti­ques del tom­bant de segle (XIX i XX). Té col·lec­ci­ons de lli­bres i revis­tes dels segles XIX i XX en edi­ci­ons ori­gi­nals, i estu­dis crítics sobre lite­ra­tura, cata­lans i estran­gers. Dues expo­si­ci­ons, peti­tes per l'espai, den­ses pel que fa als con­tin­guts, fan un tast de la bibli­o­teca i de l'obra publi­cada per Cas­te­lla­nos. Aquests mate­ri­als en expo­sició es poden veure al vestíbul de la bibli­o­teca d'Huma­ni­tats i als expo­si­tors de la sala de revis­tes. És, cer­ta­ment, un petit tast, de lli­bres i també revis­tes, com ara Joven­tut, His­pa­nia, L'Avenç...

Arriba tot aquest mate­rial i... Què se'n fa? Ho expli­quen Joan Gómez, direc­tor del Ser­vei de Bibli­o­te­ques de la UAB, i Mercè Bau­sili, bibli­o­tecària que s'encar­rega del lle­gat Cas­te­lla­nos. “Tenim experiència”, explica Bau­sili. “Tenim una certa experiència, perquè dis­po­sem dels lle­gats de Goy­ti­solo, Cal­ders...” Els fons es digi­ta­lit­zen, ben estruc­tu­rats temàtica­ment, i es faci­lita així l'accés a milers i milers de docu­ments. Per als bibli­o­te­ca­ris, tre­ba­llar amb els fons per­so­nals, els arxius, és espe­ci­al­ment interes­sant. I els lli­bres, però, també tenen secrets ama­gats entre les pàgines... Apunta Joan Gómez: “A vega­des hi ha dedi­catòries, ano­ta­ci­ons... Les ano­ta­ci­ons, segons qui les hagi fet, tenen molta importància!”

Fer-se una bibli­o­teca

Maria Cam­pi­llo, pro­fes­sora titu­lar de lite­ra­tura con­tem­porània de la Facul­tat de Lle­tres, s'ha encar­re­gat de mun­tar les expo­si­ci­ons que es poden veure a la UAB. Què es fa per tenir una bibli­o­teca? Nor­mal­ment, com­prem lli­bres en funció d'interes­sos i neces­si­tats. Però no és qual­se­vol cosa, cons­truir-se la pròpia bibli­o­teca... “Cas­te­lla­nos ini­cia una bibli­o­teca fa qua­ranta-cinc anys, i ho fa a par­tir de poca cosa. Es vol dedi­car a l'estudi cul­tu­ral i a l'estudi de la lite­ra­tura cata­lana. Això vol dir que, durant anys, dos o tres cops per set­mana, ha anat a lli­bre­ries de vell de Bar­ce­lona i cada diu­menge al mer­cat de Sant Antoni. Quan viat­java s'enduia una bossa ple­gada a la maleta, per tor­nar-la plena de lli­bres...” Però, com és la bibli­o­teca d'algú que es dedica a la història de la lite­ra­tura cata­lana? Segueix expli­cant Cam­pi­llo: “En con­tra del que es pugui pen­sar, una lite­ra­tura naci­o­nal, de qual­se­vol llen­gua que sigui, no ho és en el sen­tit que només s'ocupa de si mateixa... Posem per cas que es vol estu­diar un movi­ment lite­rari, el moder­nisme. No vol dir par­lar només de la novel·la, el tea­tre o la poe­sia moder­nis­tes... És par­lar d'un deter­mi­nat tipus d'estètica, que va des del deca­den­tisme fins al post­sim­bo­lisme. Interes­sen, per tant, l'arqui­tec­tura, les arts plàsti­ques, la lite­ra­tura inter­na­ci­o­nal, el pen­sa­ment...” Perquè Cas­te­lla­nos es con­vertís en un refe­rent en matèria moder­nista és evi­dent que els seus conei­xe­ments no eren els del comú dels mor­tals. “El seu conei­xe­ment era el d'algú que sap tot el que hi ha a Europa sobre el tema. A l'última lli­bre­ria, de l'últim car­rer, de l'última ciu­tat anglesa, tro­bava un lli­bre sobre el sim­bo­lisme i se l'enduia. Això és fer-se una bibli­o­teca.”

Amor pels lli­bres

“Va ser sem­pre molt cons­tant, i esti­mava els lli­bres”, con­ti­nua Maria Cam­pi­llo. “No és una bibli­o­teca de bibliòfil, de col·lec­ci­o­nista.” Resu­mint, doncs. La bibli­o­teca de Jordi Cas­te­lla­nos és literària, però també filosòfica, d'arts plàsti­ques, de teo­ria i de crítica. “Ho volia tenir tot! Del XIX, el moder­nisme, el nou­cen­tisme, els anys trenta, l'avant­guarda... Ho té tot. Tots els lli­bres cata­lans que es van fer, i en les seves diver­ses edi­ci­ons!”

En l'home­natge que es va fer a la Uni­ver­si­tat Autònoma fa poc, es van fer par­la­ments. La mateixa Cam­pi­llo en va fer un retrat. Aquí ve algun frag­ment: “De la imbri­cació entre l'entu­si­asme i la volun­tat de conei­xe­ment acos­tu­mem a dir-ne “passió” –el poeta Car­les Riba en deia “fe”–. I si haig de defi­nir la relació d'en Jordi amb la lite­ra­tura, amb el trànsit per la com­ple­xi­tat infi­nita que envolta un deter­mi­nat text, passió és la paraula que tri­a­ria en pri­mer terme. Passió deri­vada d'una fe: la creença que la cul­tura can­via l'indi­vidu, els pobles, el món. La creença que la cul­tura ens fa no només millors, sinó també més feliços.”

Hi ha d'altres que també han fet memòria de la seva figura. Per exem­ple, l'equip de direcció del CEFID-UAB: “Autor d'una recerca fona­men­tal sobre Rai­mon Case­llas i el moder­nisme, els seus estu­dis sobre la novel·la cata­lana del s. XX, el nou­cen­tisme, la relació entre lite­ra­tura i ciu­tat, o entre lite­ra­tura i anar­quisme, han estat deci­sius per reno­var la nos­tra mirada sobre el patri­moni lite­rari del país.”

Es pot citar també la con­ferència Jordi Cas­te­lla­nos, una vida al ser­vei de la cul­tura, pro­nun­ci­ada per Jordi Mar­ru­gat a l'Annual Anglo-Cata­lan Soci­ety Con­fe­rence, el novem­bre del 2012. “En el tracte quo­tidià, era tot el con­trari del que la ima­gi­nació popu­lar ha tipi­fi­cat com a gran intel·lec­tual. Al pol opo­sat dels homes tibats i amb aires de suficiència, pagadíssims de si matei­xos, sense humor i amb vocació d'infeliços, cre­guts d'un valor que no tenen, tot fum, Cas­te­lla­nos era una per­sona afa­ble, irònica, humil, amb una passió sem­pre reno­vada per la inves­ti­gació i el conei­xe­ment que el feien il·lusi­o­nar-se amb cada nou pro­jecte de recerca com si fos el pri­mer.

Callava davant de gent amb menys conei­xe­ments cul­tu­rals perquè sabia que podia apren­dre de tot i de tot­hom. Agraïa qual­se­vol tipus de comen­tari encara que el con­tra­digués. L'escol­tava amb calma, hi pen­sava, i l'accep­tava o el qüesti­o­nava i rebut­java –però això no ho feia mai d'entrada–. Enco­ma­nava la seva passió per la lite­ra­tura. Aquest caràcter és un dels motius de la seva gran­desa intel·lec­tual alhora que la feia invi­si­ble a pri­mera vista. Jordi Cas­te­lla­nos va ser un obrer de la cul­tura.”

Trets i traces
Per conèixer la personalitat humana i investigadora de Jordi Castellanos, hi ha dues webs que cal visitar. D'una banda, gent.uab.cat/jordicastellanos, i de l'altra, traces.uab.cat, la base de dades bibliogràfica de llengua i literatura catalanes.

Interessos globals

Del Jordi Castellanos que visitava una i altra vegada les llibreries de vell –a casa nostra, i qualsevol país que visités–, en queden les obres. Les seves obres, de puny i lletra, i totes aquelles a les quals va donar empenta, potser en detriment de la seva pròpia projecció. Un exemple és Traces, una base de dades única en llengua i literatura catalanes. Un altre cas és tot el seu material referit al món del teatre. En diferents textos de record s'ha reconegut “la seva aportació a la difusió del teatre i a la seva dignificació, contribuint a crear instruments com ara l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma, o assessorant el Teatre Nacional de Catalunya, fornal d'algunes de les personalitats de la dramatúrgia actual”. Per exemple, Sergi Belbel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.