Art

fira loop

maria palau

Amor boig pel videoart

Barcelona va obrir ahir l'onzena edició de la fira Loop a l'hotel Catalonia Ramblas, a les habitacions del qual 44 galeries presenten fins demà els treballs de videocreació dels talents més consagrats i més prometedors. Loop és una gran pantalla on hi passa de tot

Un 84% de les galeries són de fora. Les de casa, poques, però bones

El sal­vatge procés de trans­for­mació de Beni­dorm de bucòlic poble de pes­ca­dors a, diguem-ne, un mini-Man­hat­tan super­po­blat de turis­tes es pot expli­car en pesats volums de la història del segle XX o en un diver­tidíssim vídeo de menys de nou minuts de durada que pas­sen de pressa, massa de pressa, però dei­xen una pro­funda pet­jada emo­ci­o­nal i intel·lec­tual. Un vídeo que, aliat amb l'art, ens trans­porta a un món ima­gi­na­tiu i fan­tasiós –que sí, que de diver­tit ho és, però, avís impor­tant, supura un regust amarg– en què els edi­fi­cis són orga­nis­mes vius que crei­xen com si fos­sin plan­tes embo­gi­des per les lògiques d'un sol tot­po­derós que domina els pla­ers de tota la huma­ni­tat. L'artista britànic Rob Car­ter signa aquesta peça mera­ve­llosa que s'estrena a Loop, la fira espe­ci­a­lit­zada en vide­o­art de Bar­ce­lona, que ahir va obrir les por­tes a col·lec­ci­o­nis­tes d'arreu. Du per títol Sun city i la pro­jecta amb entu­si­asme l'Ste­fan Röpke Gallery, de Colònia, en una de les habi­ta­ci­ons de l'hotel Cata­lo­nia Ram­blas, al car­rer Pelai (en con­cret, l'habi­tació número 40). Un bon con­sell: gau­dei­xin-la esti­rats al llit, com si fos­sin al dor­mi­tori de casa, sense manies.

I és que Loop és això: un espai per explo­rar rela­xat i sense pres­ses els dife­rents camins que con­ver­gei­xen en el món de la vide­o­cre­ació, un mitjà encara prou jove i ten­dre per sor­pren­dre sense les coti­lles dels patrons i les con­ven­ci­ons, però també bre­gat per alguns visi­o­na­ris com ara Harun Farocki, un dels noms més ado­rats pels col·lec­ci­o­nis­tes amb gust i cri­teri. Ende­riat a inves­ti­gar els extrems de la inno­vació tec­nològica, Farocki pre­senta a Loop, sota el guiatge de la gale­ria Àngels Bar­ce­lona, Para­llel, una peça apa­rent­ment sen­zi­lla i alhora molt pedagògica d'una nova dimensió d'imat­ges vir­tu­als que han asso­lit una simu­lació tan per­fecta de la rea­li­tat, de la vida mateixa, que ja anhe­len com pre­dir-la i pre­ve­nir-la.

Loop es con­ta­gia cada any (enguany, l'onzè) de les gran­de­ses i les misèries de la nos­tra era, i sem­pre amb espe­rit crític i rebel, si pot ser fent-ne lec­tu­res i revi­si­ons con­tro­ver­ti­des. No hi escas­seja mai un fort accent polític, cosa que aquest any aporta amb pers­picàcia l'artista cubà Adrian Melis a l'habi­tació que ocupa la gale­ria ADN. Melis pre­senta els tres pri­mers capítols d'una sèrie de vídeos sobre Momen­tos que mar­ca­ron el mundo –aquest és el títol de la seva obra–, des de la cai­guda del mur de Berlín fins a les mani­fes­ta­ci­ons del movi­ment del 15-M. Ho fa, però, con­ju­gant imat­ges amb sons d'allò més des­con­cer­tants, per sac­se­jar la nos­tra per­cepció de les coses. Per exem­ple, fa un mari­datge d'unes imat­ges dels edi­fi­cis més enllu­er­na­dors de la nova Xina capi­ta­lista amb un àudio d'una cançó sobre el comu­nisme xinès can­tada per Raúl Cas­tro.

Par­lant de la Xina, s'estrena a Loop una gale­ria d'aquest país, Vita­min Cre­a­tive Space, que curi­o­sa­ment ha apos­tat per un artista japonès, Koki Tanaka, ni més ni menys que el repre­sen­tant del pavelló nipó a la pròxima Bien­nal de Venècia. I és que a Loop es parla molt estran­ger: de les 44 gale­ries par­ti­ci­pants, un 84% són de fora. Tot i que això no vol dir de cap de les mane­res que el 16% de les gale­ries naci­o­nals selec­ci­o­na­des siguin con­vi­dats de pedra. Tot el con­trari.

De les pos­si­bi­li­tats més avançades del suport en dóna fe l'artista Rubén Grilo, de l'excel·lent plan­ter de la gale­ria Nogue­ras Blanc­hard, que en lloc d'un vídeo pro­posa un power point amb per­so­na­li­tat escultòrica (Be somet­hing. Face the screen) sobre les lleis de copy­right i l'argúcia de Darwin per esco­dri­nyar el com­por­ta­ment humà.

Del con­cepte de l'art se n'ocupa tot un mes­tre, Ignasi Aballí, amb la com­pli­ci­tat de la seva gale­ria, Estrany de la Mota: a Film pro­jec­tion (Man on wire), Aballí ha enre­gis­trat la llum que surt d'un pro­jec­tor de cinema quan aquest pro­jecta una pel·lícula, con­cre­ta­ment Man on Wire (2008), un docu­men­tal, que va obte­nir un Oscar, basat en la història d'un funam­bu­lista que l'any 1974 va cami­nar sobre una corda estesa entre les dues tor­res del World Trade Cen­ter de Nova York. Per a Aballí, tot ple­gat una bona metàfora d'allò que és i que sig­ni­fica l'art, que reque­reix un esforç titànic, bàsic per trans­for­mar les coses, tot i que a sim­ple vista es per­cebi com una cosa ben sim­ple, i fins i tot absurda i inútil.

El Loop d'aquest any, que estarà en plena acti­vi­tat fins demà, té un sen­tit i una sen­si­bi­li­tat espe­ci­als pel pai­satge natu­ral i la seva evo­lució en moments en què tot can­via a ritme ver­ti­ginós. Els artis­tes no invo­quen només l'ànima del pai­satge exte­rior. En una de les obres més belles i sug­ges­ti­ves que es pro­jec­ten a l'hotel Cata­lo­nia Ram­blas, Haupt­punkt (Esen­cia), de la mallor­quina Amparo Sard (repre­sen­tada per la gale­ria N2), un líquid químic enva­eix un paradís verd i el dis­tor­si­ona amb unes for­mes que cada espec­ta­dor deci­dirà a quins records el con­du­ei­xen i amb quin pai­satge del seu inte­rior s'iden­ti­fi­quen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.