Creadors en residència

Un programa educatiu

Des de fa quatre anys, l'Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona han tingut l'encert de dur a terme el programa Creadors en residència, que consisteix a integrar el projecte d'un artista en el marc d'un institut d'ensenyament mitjà, mitjançant el guiatge i comissariat de l'Associació A Bao A Qu i la cooperació dels alumnes. Enguany, el programa s'ha estès a vuit instituts de Barcelona i tant la bona acollida com els resultats d'aquesta experiència fan preveure una ampliació a altres centres d'aquest programa d'alfabetització artística vers les arts visuals, que bona falta fa.

Acció defensa passiva

Una d'aquestes experiències s'exhibeix actualment en el marc incomparable de la capella de Santa Àgata. El projecte de l'artista Fernando Prats, acollit pel Museu d'Història de Barcelona, és un acte de memòria i de reparació simbòlica i d'homenatge a les víctimes dels bombardeigs que va patir la plaça de Sant Felip Neri el 30 de gener del 1938, on van morir més d'una quarantena d'infants orfes refugiats al soterrani de l'església. El poema de Conrad Lladó Avui han mort uns infants ha estat una lectura de retorn a aquest trist record, interpretada gràficament pels joves del curs, just enguany que se celebren 75 anys dels més intensos bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola per part de les tropes aliades dels feixistes espanyols. El mur de la part baixa de la façana de l'església de Sant Felip Neri acusa l' impacte d'aquella salvatge deflagració que erosionà, com una onada de foc, les pedres d'aquest mur, que ploren encara avui els ultratges de la història.

L'acció / refugi

L'altre espai de treball de la residència ha estat el refugi 307, del Poble-sec, avui visitable, on encara hi ha el rastre dels cops de pic per fer el forat del refugi més gran. L'empremta d'aquests impactes realitzats per nens, dones i ancians ha estat també recollida en aquesta exposició mitjançant uns relleus en bronze, així com l'empremta de la paret sobre paper. Els estudiants han fet un afinat exercici d'imaginació pensant què s'endurien a un refugi en cas de bombardeig. Els objectes han estat diversos, des d'un rosari fins a llapis de colors, mascotes i altres petits objectes estimats, que s'exposen en vitrina, enfront de la peça més impactant: un mur de paper fumat que reflecteix l'empremta de la paret de l'església de Sant Felip Neri, resultat de l'acció de Fernando Prats, artista que ha treballat en aquesta ocasió amb el fum, i en altres amb la cendra d'un volcà, amb la pasta del pa àzim, amb la sang eixuta, amb símbols que ranegen els rituals sacres. Sempre, però, hi ha un treball de la matèria que amaga una raó pictòrica evident, com aquest mur de paper fumat que ha estat pressionat i fregat contra els carreus de Sant Felip Neri per transportar als nostres ulls els impactes, en blanc i negre. Un acte de memòria que fa present un passat no desitjat i que no voldríem que mai es tornés a repetir.