cultura

art

Les sis pintures restaurades tornen al Md'A

Són obres de Josep Duran, Antonio Graner, Manel Pigem, Modest Urgell, Fèlix Urgellès i Joaquim Vayreda

El Museu d'Art de Girona va presentar ahir les sis obres restaurades del Fons d'Art de la Diputació de Girona. Es tracta de peces destacades d'alguns dels màxims exponents de la pintura catalana del tombant de segle, com Josep Duran, Antonio Graner, Manel Pigem, Modest Urgell, Fèlix Urgellès i Joaquim Vayreda. Els quadres, segons la restauradora Ester Horno, presentaven molt desgast pel pas del temps, amb molta pols, gavarrots oxidats, vernís envellit i pèrdua de policromia, com també uns marcs afectats per xilòfags.

Els cinc olis sobre tela, i un altre sobre fusta, s'han pogut restaurar gràcies a la partida que cada any destina la Diputació de Girona –enguany de 5.000 euros– amb la voluntat de salvaguardar i conservar el patrimoni cultural de la seva propietat, sobretot les peces que requereixen més protecció. “És una obligació de la Diputació vetllar per la conservació del seu patrimoni”, va declarar el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy. Per la seva banda, el director del Museu d'Art de Girona, Jaume Bernades, va defensar la funció dels museus, que no només han de vetllar per la bona exposició de les obres sinó també per la restauració i conservació.

Tres mesos de feina

En aquest cas, l'estat de conservació de les sis peces no era gaire bo i, segons els entesos, calia realitzar-hi una intervenció per tal que les degradacions no s'accentuessin. Ester Horno, que ahir va explicar detalladament el procés que ha seguit per restaurar les obres, ha treballat durant tres mesos sota la supervisió d'Elena Boix, per tal d'aconseguir-ne una correcta lectura estètica i assegurar-ne una bona conservació en el futur.

Quatre de les sis pintures representen paisatges de les comarques gironines, com ara l'oli sobre fusta Voltants de Girona (1878), de Fèlix Urgellès; Fajol a Santa Pau, de Manel Pigem; Paisatge (1877), del paisatgista de l'escola pictòrica d'Olot Joaquim Vayreda o La barca, d'Antonio Granero. Aquest últim va endegar una anecdòtica conversa sobre la suposada localització de l'escena, segons sembla Bescanó, però a la qual Xavier Soy, alcalde de la vila, no sabia apreciar. Originalment, sempre s'ha dit que s'hi representa un tram del riu Ter, al seu pas per la ciutat de Girona, actual zona de Fontajau. L'interrogant va quedar obert.

Les altres obres, com ara la Lliçó de cant pla (1871), de Vayreda, representa uns escolans que aprenen a cantar i l'oli sobre tela Hisenda casolana, de l'artista Josep Duran, reprodueix una escena intimista en la qual una dona gran ensenya a una noia jove a cosir.

LA DATA

S. XIX
Les sis obres les van realitzar alguns dels màxims exponents de la pintura catalana al tombant de segle.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.