Primera gran presa de contacte
“Ha estat una magnífica primera presa de contacte”, va dir Cris Juanico per cloure el primer concert de Ja T'ho Diré, divendres a La Mirona. El públic que omplia la sala saltenca va estar absolutament d'acord amb les paraules de Juanico, després de dues hores de viatge musical i emocional a un passat que va demostrar estar molt viu, sobretot en la memòria dels fans. Van ser 23 cançons seleccionades acuradament, amb una important presència del seu últim gran disc d'estudi, Un ram de locura (1997), que va aportar nou cançons al repertori, sobretot en el primer tram del concert. El segon disc més representat va ser Moviments salvatges (1995), considerat per molts la seva obra mestra, amb sis temes repartits al llarg de la nit, i fins i tot van sonar quatre cançons de Dos o tres (1993), vist en el seu moment com un disc de transició, però que va tenir l'honor d'obrir el concert amb Hi ha color. En canvi, la seva memorable primera època, la de les maquetes illenques i el vitalista Es blau és fester (1991), va quedar relativament poc representada, també amb quatre cançons, concentrades majoritàriament en els bisos, per acabar el concert amb El último verdugo. “Cada vegada n'hi ha més, de botxins, surten com bolets”, van dir per introduir l'única cançó en castellà que els continuen reclamant els seguidors de sempre.
La nit havia començat amb llargues cues per accedir La Mirona, que van provocar que el grup sortís a l'escenari amb més de 20 minuts de retard. A l'exterior hi havia un d'aquests photocalls que s'estan posant tan de moda, on et podies fotografiar amb uns cartellets on apareixien títols de cançons del grup. “Només esperem que el cor no ens surti per la boca”, va dir Juanico com a pròleg de la segona cançó, Tu sí que en saps, fent conya sobre l'estat de forma del grup després de deu anys d'hibernació. Sal i dolçura, Res no es mou i Per a tu –precedida per una salutació a la gent vinguda expressament de Menorca– van anar seguides de La mar i Planetes transparents.
M'allunyaré va obrir un bloc acústic, amb els músics asseguts i un emocionant record a dues persones importants en la història del grup i desaparegudes massa d'hora, Jordi Coll i Jordi Masferrer Nino. “Ells estan aquí amb naltros avui”, van dir, mentre l'escenari estava presidit per dues imatges dels dos amics. Els darrers dies d'hivern i un esperadíssim Si véns –que va anar pujant el ritme al final, per acabar amb tot el públic cantant Damunt d'aquesta roca– van donar pas a Aromes de roques, que va cloure la part acústica.
Després d'una reivindicació de la unitat de la llengua (“Nosaltres no parlem lapao ni balear, tenim molt clar que podem parlar, xerrar o rallar”), Suspès en l'aire va marcar ja un to més contundent i guitarrer –tres i, fins i tot, quatre guitarres en escena, amb la incorporació del mallorquí Toni Pastor (Fora des Sembrat)–, passant per L'univers i Serà joliu, abans de tancar oficialment el concert amb Tenc es cor calent. En la primera tanda de bisos, ja amb el públic en ebullició, van sonar Ei, Joan!, Quan jo te toc, tu te fons, Mirall màgic i Així i tot. I després de fer-se una foto amb el públic al darrere, que ja està penjada al seu Facebook (“Quan vam marxar, fa 10 anys, no hi havia internet”), els Jatu van completar una nit màgica amb el rock'n'roll de Joan Barrina i El último verdugo. Com hem trobat a faltar aquests grans músics, les seves cançons..., i les reflexions d'en Fly!
