El setrill reinventat
Mor el dissenyador Rafael Marquina, inventor de les setrilleres antidegoteig i un dels pioners del disseny industrial a l'Estat
va ser un dels un dels impulsors del disseny al país
L'arquitecte Josep Antoni Coderch va dir un cop a Rafael Marquina que el disseny no és res més que plantejar-se un problema i resoldre'l satisfactòriament. Amb aquest esperit, Marquina es va enfrontar al gran problema dels setrills, el degoteig. I el va resoldre brillantment amb una peça emblemàtica del disseny industrial. Marquina, que ahir va morir a Galliners als 91 anys, era sens dubte un dels grans dissenyadors industrials de l'Estat espanyol i un dels pioners d'aquesta disciplina.
El setrill Marquina, que va crear el 1961, és un dels objectes més venuts i actuals del disseny estatal i sens dubte, un dels més copiats. Ell, amb el seu posat afable i tranquil, responia, quan se li preguntava sobre els milers de plagis a la seva obra: “En sóc conscient, però, com diu el Miquel Milà, el pitjor no és que et copiïn, sinó que et copiïn malament.”
Creativitat a la sang
Marquina, català nascut accidentalment a Madrid, portava la creativitat a la sang. El seu avi va ser el fotògraf modernista Pau Audouard. El 1951 va començar a dissenyar mobles, llums i accessoris d'interiors. Amb André Ricard i Miquel Milà (els altres grans pioners del disseny industrial català), va impulsar que el disseny industrial entrés massivament al FAD.
També dissenyador d'automoció –va fer un tricicle i una moto per als tallers Costa–, el 1961 va guanyar el premi Delta d'Or, en la seva primera edició, amb el seu cèlebre setrill. Marquina havia resolt el problema del degoteig amb un envàs cònic que permet recollir les gotes d'oli i, alhora, deixa entrar aire al recipient.
Marquina, pare de la dissenyadora de catifes Nani Marquina, també va col·laborar, amb Josep Lluís Sert en el disseny d'interiors de l'antiga joieria Roca el 1969 i es va fer càrrec del nou disseny del Banc de Bilbao de la Via Laietana de Barcelona
Creu de Sant Jordi l'any passat, Marquina també va ser professor a Elisava i feia d'articulista en publicacions com Serra d'Or, M+D, Cuadernos de arquitectura i Bonart. El 2001 va fer una exposició d'escultures a Vinçon, precisament la botiga on el seu setrill és el producte més venut. El 1975 es va instal·lar a Serinyà i després, a Banyoles. Actualment residia a Galliners (Vilademuls). Avui, a dos quarts de quatre de la tarda, es farà a Girona una cerimònia de comiat.
