La nit de les bruixes

Si no fos per la seva dimensió apocalíptica, The purge: La noche de las bestias podria ser fàcilment un remake de la pel·lícula Perros de paja, de Sam Peckinpah. Una família tancada a l'interior de la seva llar rep la presència d'uns salvatges que l'amenacen i li exigeixen que entregui el personatge de raça negra que persegueixen perquè és un marginat social. La família s'anirà defensant, la violència esclatarà, els psicòpates entraran a la llar i el pare mostrarà el seu costat més fosc. De totes maneres, The purge també podria ser una faula moral sobre els baixos instints violents de la societat americana i, més enllà de ser una eficient pel·lícula de gènere, també vol actuar com una faula política.

El pretext que orienta la pel·lícula és força contundent. Per tal d'aconseguir una societat americana més neta i sana, un cop a l'any es permet al llarg de set hores que la gent assassini a qui vulgui, sense que la policia hi pugui intervenir. La purga violenta perquè tot allò que havia estat reprimit esclati i perquè la societat mostri la part més fosca de la seva conducta. L'acció violenta també posa de manifest el racisme, les diferències de classe i la marginació entre les classes mitjanes de la societat americana. La dimensió apocalíptica que té The purge l'apartaria de l'obra de Sam Peckinpah per situar-la més a prop de determinades obres de John Carpenter i, fins i tot, dels zombis de George A. Romero. James DeMonaco –guionista de diferents produccions televisives– roda una pel·lícula efectista, que desvia la seva atenció en la part final, marcada per la inevitable retrobada de les restes familiars, però que funciona per la manera com utilitza el gènere per parlar d'aquella llei de la frontera que els Estats Units han estat incapaços de superar.