Ariadna Gil,. entrevista
actriu de ‘Sola contigo'. Xavier Roca
“La protagonista no és gens simpàtica, fins i tot costa tenir-li llàstima”
Ariadna Gil és la gran protagonista de Sola contigo, un thriller dramàtic d'Alberto Lecchi on interpreta una dona alcohòlica que ha perdut la custòdia de les seves filles i comença a rebre estranyes amenaces telefòniques.
Què és el que més li va interessar d'aquest projecte?
El director, Alberto Lecchi, em va passar el guió fa un parell d'anys. Ens vam veure a l'Argentina, el vaig llegir i des d'aleshores que hi estic ficada. En primer lloc, treballar amb ell per tercera vegada –després de Nueces para el amor i Una Estrella y dos cafés– era un regal, ens entenem molt bé, ens agrada treballar junts. Després, vaig llegir el guió i em va agradar molt, em va tenir tota l'estona intrigada, no sabia gaire bé què estava passant i en arribar al final em va deixar en estat de xoc. Em va semblar un personatge molt difícil de fer, interessantíssim, i alhora hi havia una estructura de gènere d'intriga amb què s'explica la història que funcionava molt bé. Va ser molt fàcil, d'aquelles vegades que llegeixes la història i et sents molt afortunada que t'ho hagin ofert.
Ha estat complicat ficar-se en la pell d'un personatge tan extrem des de la contenció i l'austeritat de la interpretació?
El personatge ja estava escrit així, és molt contingut, i menteix –com gairebé tots els personatges de la pel·lícula, d'altra banda–, no vol ensenyar el seu pla. Hi ha pocs moments en què el personatge es trenca. Es tracta d'una dona malalta, sumida en una profundíssima depressió, que necessita redimir-se i castigar-se.
Ha estat difícil trobar elements per empatitzar amb el personatge?
No és un personatge gens empàtic ni simpàtic, i per la seva duresa fins i tot costa tenir-li llàstima. La pel·lícula no busca el sentimentalisme, tot i que podria buscar-lo, pels elements del seu argument. No es tracta d'una dona malvada, d'una criminal; li han passat coses que en un moment determinat ens podrien passar a qualsevol, la qual cosa em sembla molt interessant. Però no puc explicar res més sense revelar detalls de la trama!
Creu que, tot i l'aparença de pel·lícula de gènere, es tracta d'un conte moral?
No em sembla que tingui un missatge moral, la percepció del món del personatge està distorsionada. Però és cert que la història fa reflexionar sobre la culpa, sobre el fet de no poder veure els teus fills, sobre haver provocat un accident i una mort... I en el personatge també planeja una sensació d'injustícia, de protesta per tot el que li ha passat.
La factura de la pel·lícula és molt clàssica, pot remetre a clàssics del cinema de suspens.
Sí, la forma del film és de gènere i funciona com a tal; no m'he buscat cap referent concret, però els tens al cap de totes les coses que has vist. La història és un trencaclosques, t'obliga a anar col·locant les peces d'una determinada manera.
En els darrers anys hi ha hagut un cert esclat del cinema argentí de gènere policíac.
És cert. És un gènere que sempre m'ha agradat com a espectadora, perquè et permet parlar de moltes coses i al mateix temps fa que com a espectador estiguis contínuament en tensió.