Pirates de Califòrnia... i de Madrid
Fa pocs dies, TV3 va emetre un documental –més aviat fluixet– titulat Google i el cervell mundial. L'objectiu del reportatge era mostrar llums i ombres del gran projecte de digitalització bibliogràfica GoogleBooks i denunciar la manca de respecte que l'empresa nord-americana fa palesa quan difon sense permís fragments d'obres que tenen drets d'autor perfectament vigents. La veritat és que resulta sorprenent que es presenti Google Books com un cas aïllat, com si la corporació nord-americana hagués bastit una perillosíssima i inèdita estructura de pirateria a escala planetària. Resulta sorprenent perquè ja vivim en un món ple a vessar de pirates i ben poca gent mostra el respecte més elemental pels drets intel·lectuals de ningú. I si no, vegin el que segueix.
Una formidable iniciativa del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, anomenada Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico, ha seguit l'exemple del gegant nord-americà i s'ha dedicat a escanejar i penjar a la xarxa, a disposició de tothom, milers de llibres procedents de biblioteques i arxius d'Espanya. La majoria d'aquests llibres són de domini públic (és a dir, els seus autors fa més de 80 anys que han mort i, per tant, la seva obra es pot difondre sense haver de sol·licitar permís ni pagar drets d'autor). Però el Ministerio no fila prim (convé no oblidar que una de les funcions que aquest ministeri té encomanada és “la defensa y protección de la propiedad intelectual”) i si fem un cop d'ull ràpid a aquesta Biblioteca Virtual, buscant-hi autors catalans, ens adonem que podem descarregar-nos en PDF obres senceres de Prudenci Bertrana, Carles Riba, Clementina Arderiu, Tomàs Garcés, Joan Teixidor, Salvador Espriu, J.V. Foix, Marià Manent o Pere Quart. No es tracta pas d'una presència testimonial. De Riba, trobem 20 llibres (entre els quals Estances, Elegies de Bierville o Salvatge cor). De Tomàs Garcés, 23. D'Espriu, 17 (Ariadna al laberint grotesc, El caminant i el mur, Cementiri de Sinera, La pell de brau...). De Foix, 16. De Pere Quart, 25. Tots aquests llibres són a les llibreries i vostès poden triar si fan el babau i es gasten uns quants euros en un poemari o bé si col·laboren amb els pirates ministerials i se'l descarreguen d'internet sense pagar.
No són només els temibles filibusters de Silicon Valley els que se'n riuen dels drets d'autor. A Califòrnia potser hi ha pirates. Però els que ens han de preocupar de debò els tenim molt més a la vora.
