cultura

la CRÒNICA

‘Rock and Fito y Fitipaldis'

Si els Jar­dins de Cap Roig de Cale­lla de Pala­fru­gell fos­sin un casino i la car­te­llera musi­cal fos una jugada de pòquer, la carta de Fito y Fiti­pal­dis seria una aposta segura. Prova d'això és que dis­sabte els res­pon­sa­bles del fes­ti­val van haver de posar el car­tell de “Loca­li­tats exhau­ri­des”. Qui sabia a què anava s'ho va pas­sar teta, i qui hi anava indecís va aca­bar el con­cert amb un som­riure d'ore­lla a ore­lla i taral·lejant les cançons de tor­nada a casa. El senyor Adolfo Cabra­les i els seus músics van començar la vet­llada amb un plat fort: Por la boca vive el pez, un dels seus grans èxits de l'àlbum del 2006. Acos­tu­mats a un rock and roll intens, amb la inter­pre­tació d'aquesta pri­mera peça ens adver­tia que el grup està en plena gira de tea­tre: cançons adap­ta­des a ser escol­ta­des des de la butaca. Sobra la luz i Me equi­vo­caría otra vez van ser les següents, que van ser­vir per escal­far motors fins que Fito va dir: “Volem?” A par­tir d'aquí, va ser un no parar de can­vis de gui­tar­res de Fito i Car­los Raya; el so d'una man­do­lina, un cello –de mans d'Ale­jan­dro Cli­ment– i un violí que van donar a les cançons un toc espe­cial; saxos i flau­tes toca­des per Javi Alzola, i la bate­ria de Daniel Grif­fin. I, és clar, Joserra Sen­pe­rena al piano i al Ham­mond, unes tecles que fan que les cançons sonin a això, a Fito y Fiti­pal­dis. No van fal­tar Cerca de las vías, Como pollo sin cabeza, Me acordé de ti o La casa por el tejado, que va ser­vir per donar pas al pri­mer bis. Les cançons més emblemàtiques van cos­tar, però van arri­bar en el tram final. Para toda la vida i Antes de que cuente hasta diez van ser­vir perquè el públic d'aixequés inde­fi­ni­da­ment de les buta­ques. Les cire­re­tes del pastís van venir de la mà d'Acabo de lle­gar, Al can­tar –de l'època Pla­tero y yo–i espe­ci­al­ment la core­jada Sol­da­dito mari­nero. La gran festa de la música va aca­bar amb els tècnics de so one­jant tova­llo­les a l'aire cele­brant l'èxit, el públic dema­nant més i més i els músics amb infi­ni­tes reverències de gra­ti­tud. Fito, com aque­lla cer­vesa, allà on va, tri­omfa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.