L'hedonisme i la foscor

L'any 1915 la Gran Guerra devastava Europa. Pierre-Auguste Renoir tenia el seu fill Jean al front, on va resultar ferit en una cama. La seva esposa, mare dels seus tres fills,, Aline Charigot, acabava de morir, mentre que ell pintava turmentat per un fort reumatisme. En la seva mansió de Canha, a la Costa Blava, Renoir continuava convocant noies jovenetes perquè posessin com a models dels seus quadres. L'estiu de 1915 va anar-hi Andrée Heuschling, una jove de 15 anys que aspirava a convertir-se en actriu i que va acabar essent l'esposa del fill del pintor, Jean Renoir, i sota el nom de Catherine Hessling, la protagonista de les seves pel·lícules.

Tot aquest seguit de circumstàncies permeten a Gilles Bourdos realitzar una aproximació a la família Renoir centrada en el moment final de la vida creativa del pare pintor i els inicis d'un jove ferit de guerra que sent la força de l'amor, i qüestiona la seva creativitat i el seu futur artístic. La història que relata la pel·lícula està plena de contrastos suggeridors entre el cos d'un paralític reumàtic i el cos ferit d'un jove, entre la jove exuberant que serveix perquè el pare busqui la bellesa i la jove en la qual el fill busca l'amor o, simplement, entre el paradís particular que s'estableix a Canha entorn la creativitat artística i l'horror que viu Europa assajada de la guerra. El cos de la bella Andrée contrasta amb les cares deformades dels soldats ferits al front. El taller dels Renoir sorgeix com un veritable paradís de l'hedonisme, mentre que la foscor marca la realitat política i històrica.

Gilles Bourdos disposa d'un material excel·lent per fer un biopic en què la lluminositat renoiriana ha d'acabar imposant-se en la posada en escena. A diferència de Van Gogh, de Maurice Pialat –centrat en els darrers dies del pintor a Auvers sur Oise-, aquesta biografia dels darrers moments creatius de Renoir –moriria l'any 1919– no té ni la densitat vital, ni la força dramàtica que permeti disfrutar de l'univers icònic que es posa en joc. Hi ha una voluntat de construir un relat a partir d'un seguit d'oposicions darrere les quals sorgeixen uns quants grans temes, però s'hi troba a faltar la frescor, la senzillesa i el gust per la improvisació. Michel Bouquet es fica en la pell de l'envellit i reumàtic Renoir amb certa convicció, encara que en un determinat moment resulta inevitable caure en imatges tòpiques. La figura del jove Jean Renoir que torna del servei militar i que es forma en el món de l'hedonisme, està mancada de força, i la interpretació de Vincent Rottier resulta erràtica. La bella Christa Theret desplega sensualitat en un entorn en què el seu cos esdevé símbol d'una nova moral que l'art vol conquerir però que la foscor de la història nega.