La cubana més ‘sexy'
Jesús Aguaje Ramos, director, trombó i veus de l'orquestra Buena Vista Social Club, va presentar la cantant Omara Portuondo com “la representant de la dona cubana, la més sexy, la diva Omara”, i la veritat és que el públic que omplia el recinte del Festival de la Porta Ferrada esperava amb devoció la millor representant del son i la música cubana actual, que manté una veu preciosa i que, tot i els seus 82 anys, encara es mou amb delicadesa per l'escenari suggerint un gran sentit del ritme. En canvi, el temps sí que ha passat factura al seu col·lega Guajiro Mirabal, un dels grans trompetes cubans, que va quedar en evidència interpretant Dos gardenias. Més afinat estava l'altre gran protagonista de la nit, Eliades Ochoa, que va cantar un grapat de les seves cançons, entre les quals va destacar la musicalitat i el ritme de Chan Chan, una peça excepcional. El que tampoc va passar inadvertit per bona part del públic va ser la indiferència manifesta entre Omara i Eliades, que ni tan sols es van dirigir una mirada de complicitat.
La nit amenaçava pluja i els músics de Buena Vista, amb les veus d'Idania Valdés i Carlos Calunga, van començar amb Rincón caliente amb un lleuger retard sobre l'hora prevista, i ja no es van aturar fins dues hores més tard. Van seguir El bodeguero i El ruiseñor del guateque, amb el llaüt de l'històric Barbarito Torres. Cemento, ladrillo, arena, va donar ocasió de lluir-se al Papi Oviedo, vestit amb una mena de frac blanc i barret. Amb Eliades van tocar El carretero, Me voy para la Luna, De camino a la vereda i Estoy como nunca, amb un solo del contrabaix Pedro Pablo Gutiérrez. Entre la sortida d'Eliades i l'entrada d'Omara, van interpretar El carbonero, donant ocasió de lluir-se al pianista Rolando Luna, i als percussionistes Alberto Hernández La Noche, Filiberto Sánchez i Coayo.
Amb la gran Portuondo va desaparèixer l'amenaça de pluja. Acompanyada de piano, corda i percussió va cantar El amor de mi bohío i va escalfar l'ambient amb Las mulatas del cha cha cha. Va continuar amb Veinte años, No me llores –presentant el Papi Oviedo com el seu espòs– i Quizás, quizás, quizás, bolero amb què va fer aixecar, ballar i cantar tot el públic.
El retorn d'Eliades i la magnífica Chan chan van fer passar Omara a un segon pla. Amb El cuarto de Tula Barberito va muntar el número tocant amb l'instrument a l'esquena, i va ballar el trompeta Luis Alemany, que, amb el Guajirito Mirabal fill, va salvar la secció. Carlitos Calunga i Omara van cantar Dos gardenias i tots van acabar amb Candela, del gran Ibrahim Ferrer, i traient a escena la bandera cubana, per si quedava algun dubte que són els grans ambaixadors de l'illa caribenya.
