Com si haguessin tocat juts tota la vida

Cesk Frei­xas i Miquel Abras són, a pri­ori, dos can­tants pràcti­ca­ment antagònics. Tot i pro­ce­dir tots dos del món de la cançó d'autor, Frei­xas sem­pre ha estat fidel a una música més crítica i acústica, men­tre que Abras mai ha vol­gut fer política amb les seves cançons i ha apos­tat per un ves­sant més rocker. Tot i això, fa ja molts mesos que tots dos can­tants giren ple­gats ofe­rint l'espec­ta­cle Cançons de nosal­tres i el món, que diu­menge va fer parada a Molló per posar el punt i final al Fes­ti­val de Música de la Vall de Cam­pro­don.

Com si tota la vida hagues­sin tocat junts, Cesk Frei­xas i Miquel Abras van ofe­rir un con­cert per­fec­ta­ment tre­ba­llat i car­re­gat de com­pli­ci­tat que esbor­rava per com­plet les diferències ini­ci­als entre pro­pos­tes. La veu enre­gis­trada de Txe Arana, que ser­veix per orde­nar l'espec­ta­cle, pre­sen­tava els dos can­tants i, de seguida, l'única cançó que han com­post ple­gats, L'Empordà se'ns crema, dedi­cada als focs de l'Alt Empordà de l'estiu pas­sat, ser­via per donar el tret de sor­tida a una hora i mitja de con­cert.

Cançons d'un i altre can­ta­des con­jun­ta­ment i només a gui­tarra i veu s'ana­ven alter­nant. Ja amb el con­cert avançat, era el moment de fer “un repàs acústic a les influències dels dos can­tau­tors”, tal com anun­ci­ava Arana. Així doncs, Miquel Abras inter­pre­tava País petit, de Lluís Llach, i Cesk Frei­xas ver­si­o­nava Al vent, de Rai­mon. Tots dos junts retien home­natge a con­ti­nu­ació a “un dels com­po­si­tors més grans que ha parit el nos­tre país”, com va ano­me­nar Cesk Frei­xas Adrià Puntí, de qui van can­tar Ull per ull.

El con­cert s'anava apro­pant a la recta final i els grans èxits d'un i altre ana­ven arri­bant. Crida i Abril de 1984 dona­ven pas als bisos, on sona­rien només dues cançons: Con­tra­dic­ci­ons i La petita ram­bla del Poble Sec, els que són, pro­ba­ble­ment, els temes més acla­mats de l'empor­danès i el pene­de­s­enc, res­pec­ti­va­ment. D'aquesta manera, el Fes­ti­val de Música de la Vall de Cam­pro­don posava punt i final a la seva cator­zena edició. El fes­ti­val ha omplert pràcti­ca­ment els qua­tre con­certs pro­gra­mats i ha superat el 95% d'ocu­pació mit­jana.