Territori

equipaments

carina filella

Picasso s'allunya d'Horta de Sant Joan

El Centre Picasso d'Horta, a la Terra Alta, es veu obligat a obrir només els caps de setmana per abaratir els costos. El seu futur penja d'un fil per una injusta desatenció per part de les administracions públiques i per una pèrdua de visitants

No n'hi ha prou amb el nom immens de Picasso. El cen­tre que duu el nom de l'artista a Horta de Sant Joan i que n'explica les dues llar­gues esta­des que hi va fer –els anys 1898 i 1909, quan hi va pin­tar algu­nes de les obres que s'han con­ver­tit en imat­ges uni­ver­sals del cubisme–, es troba a la corda fluixa. A par­tir d'aquesta segona quin­zena de setem­bre, el Cen­tre Picasso d'Orta (sense h, perquè pren el nom antic del muni­cipi) tan­carà entre set­mana i només obrirà els caps de set­mana i dies fes­tius, perquè no ha rebut les sub­ven­ci­ons espe­ra­des i perquè ha regis­trat una pèrdua de visi­tants, pro­vo­cada sobre­tot perquè les obres que van man­te­nir tan­cada la car­re­tera d'Horta a Tor­tosa durant gai­rebé un any van pro­vo­car la pèrdua dels viat­ges de l'Imserso, que supo­sa­ven 6.000 visi­tes a l'any. “Estem al pre­ci­pici”, apunta Elias Gas­ton, direc­tor del cen­tre.

L'any 1898, Picasso, ales­ho­res un jove en procés de for­mació, va pas­sar vuit mesos en aquest poble de la Terra Alta, con­vi­dat pel seu amic Manuel Pallarès, per refer-se d'una malal­tia. En aquell moment, es va for­jar la relació de l'artista amb Horta i per això hi va tor­nar deu anys més tard, con­ver­tit ja en un artista reco­ne­gut i hi va pas­sar tres mesos més. Són els ini­cis del cubisme i Horta de Sant Joan ocupa un paper pre­do­mi­nant en la seva obra. “Aquesta segona estada és molt impor­tant per al cubisme geomètric; és el seu esclat”, apunta el direc­tor d'aquest espai que explica la influència que el muni­cipi va exer­cir en l'obra picas­si­ana.

Qui ges­ti­ona el cen­tre és una fun­dació pri­vada sense ànim de lucre que només rep sub­ven­ci­ons públi­ques “per a acti­vi­tats pun­tu­als”, segons Gas­ton. L'any 2009, en la cele­bració del cen­te­nari de la segona estada de l'artista a Horta, van mun­tar una gran expo­sició amb obres ori­gi­nals de l'artista i amb la pro­mesa d'ajuts econòmics per part de la Gene­ra­li­tat i d'altres enti­tats públi­ques i pri­va­des. “Però vam rebre menys diners dels que ens havien promès”, segons Gastón, que hi afe­geix que ales­ho­res van haver de dema­nar un crèdit ban­cari de 30.000 euros que encara tenen “pen­dent”.

Dos anys després, el 2011, en el marc del desè ani­ver­sari del parc natu­ral dels Ports, es va pro­gra­mar una altra gran expo­sició, Picasso als Ports, sobre la relació de l'artista amb el pai­satge en què va pas­sar bona part de les seves esta­des a Horta. “Ja teníem con­ce­dida la cessió d'obres del Museu Picasso, però el parc natu­ral va reti­rar la sub­venció i només vam poder edi­tar el catàleg.” “És una llàstima, perquè era una expo­sició impor­tant, amb mol­tes obres que no s'expo­sen habi­tu­al­ment i que expli­quen molt bé l'estada de Picasso del 1898”, hi afe­geix Gas­ton. Per ell, és “una autèntica pena” no haver pogut acon­se­guir els 15.000 euros que només es neces­si­ten per fer rea­li­tat aquell mun­tatge (per pagar el trans­port i la segu­re­tat de les obres): “Però ningú no es com­pro­met a res perquè no hi ha diners.” “L'expo­sició és un deute que tenim amb Horta –pun­tu­a­litza–. I, a més, poder-la fer en un ter­ri­tori com ara la Terra Alta, on no estem sobrats de motors cul­tu­rals i d'acti­vi­tats d'aquest tipus.” Per ell, Horta “és un poble amb una gran sort, però és una llàstima que no s'hi hagi bol­cat l'admi­nis­tració”. “Quants pobles poden dir arreu del món que han tin­gut Picasso, la pri­mera vegada, quan forja la seva relació amb Horta, i la segona estada, vital per a l'esclat del cubisme?”, apunta.

Nova seu

L'altre gran pro­jecte pen­dent és el tras­llat del Cen­tre Picasso a una nova seu: la Casa Badia, un espai que tri­plica la superfície de l'actual, a l'Antic Hos­pi­tal, un edi­fici renai­xen­tista. Aquí s'aple­guen les repro­duc­ci­ons facsímils de pràcti­ca­ment totes les obres rea­lit­za­des per Picasso durant les seves esta­des a la Terra Alta i també de les obres que va pin­tar a Bar­ce­lona o a París però que evo­quen Horta de Sant Joan. Però exe­cu­tar el tras­llat del cen­tre té un pres­su­post de gai­rebé dos mili­ons d'euros i, ara per ara, “està atu­radíssim”, segons Gas­ton. Però “el pro­jecte hi és: Picasso no és només un bon pin­tor, és Picasso, i si això no crida l'atenció dels grans pen­sa­dors i ges­tors cul­tu­rals del país, és una llàstima”. La reo­ber­tura del cen­tre en un espai més gran i amb més pos­si­bi­li­tats expo­si­ti­ves ser­vi­ria, segons ell, per “reac­ti­var la cul­tura”: “Voldríem que fos com el que va repre­sen­tar el Museu de Ceret, al sud de França.”

CENTRE PICASSO D'HORTA
Adreça: Antic Hospital, s/n. Horta de Sant Joan (Terra Alta) Any d'obertura: 1992 Web: www.centrepica sso.cat
Continua l'activitat
Tot i tancar entre setmana per abaratir els costos, el centre no es resigna a haver de plegar del tot i ja prepara noves activitats. La més immediata, la commemoració dels quaranta anys de la mort de Picasso, que tindrà la participació del músic Pascal Comelade.
Imatges del cubisme
La bassa (a la imatge) i La fàbrica són dues de les obres que Picasso va pintar durant la seva segona estada a Horta de Sant Joan i que s'han convertit en imatges universals del cubisme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.