Ken Loach evoca l'esperit col·lectiu del 1945

El búnquer des d'on Winston Churchill i els seus ministres van governar durant la II Guerra Mundial es conserva intacte des del 1945. El polític britànic és venerat com el líder antifeixista que va saber conduir el seu país a la victòria contra els nazis. Ken Loach, però, no es deixa enlluernar per les proclames patriòtiques i parla també l'altra cara de Churchill: “Per motius polítics, ha estat santificat –ha declarat públicament–. Però la gent de l'època el recorda com un imperialista, un polític d'extrema dreta molt expeditiu en l'opressió a Irlanda i amb la repressió de la vaga general, totalment indiferent al patiment de la classe obrera.” Coneixent aquesta altra faceta, és més fàcil entendre la sorprenent derrota que va patir contra els laboristes en les urnes, després de la guerra.

Abans de triomfar en la ficció, Ken Loach era un documentalista d'esquerres compromès que va criticar la política de Margaret Thatcher dels anys vuitanta. Ara, torna al gènere per reivindicar, precisament, el moment en què es va crear la sanitat pública britànica i altres serveis que es van carregar els conservadors, amb el mateix esperit d'unitat que va permetre guanyar la guerra. “La determinació de construir un món millor era tan forta aquí com en qualsevol lloc –explica Loach–. Havíem guanyat la guerra junts i junts guanyaríem la pau. Si podíem portar a terme campanyes militars, aleshores no podíem planejar la construcció de cases, la creació d'un servei sociosanitari i de transport, aconseguir els béns que necessitàvem per a la reconstrucció?”