Resposta a la Nova Adag

L'Ajuntament de Girona té la lloable intenció d'adquirir l'important i disputat fons d'art del crític d'art i artista Rafael Santos Torroella. Aquest fons d'un gran interès artístic i pretès per centres com el Reina Sofia de Madrid o el mateix Ivam de València situaria Girona en el mapa cultural català i europeu i implicaria, tanmateix, l'increment d'un tipus de turisme cultural cada vegada més necessari en el nostre país. Arrel d'aquesta gran noticia, la Nova Assemblea Democràtica d'Artistes (Nova Adag) no va tardar gens en carregar contra aquest projecte ambiciós i potent fent una reflexió col.lectiva que intentarem rebatre en aquest article.

D'entrada critiquen el fet que la col·lecció aplegui obres majoritàriament de petit format. És absurd valorar la riquesa d' una col·lecció a partir del format de les seves obres. La història ens demostra com obres de gran format poden ser veritablement dolentes i, en canvi, petites obres com les delicioses aquarel.les de Paul Klee esdevenen peces d'un gran valor artístic i qualitatiu. En la primera puntualització que fa la nova Adag mostren la seva voluntat que el repte d'adquirir la col·lecció de Santos Torroella es faci extensiu a les grans institucions del país. Cal tenir molt clar que si volem lluitar contra l'excessiu centralisme de Barcelona cal no deixar passar aquest tren. Si ho fem extensiu a les grans institucions, Girona continuarà com els últims vint o trenta anys, és a dir, en el provincianisme més resclosit i cavernari.

La Nova Adag critica que no hi hagi un element unificador en la col·lecció. La col·lecció de Santos Torroella es pot agrupar per autors i períodes històrics o estilístics i d'aquesta manera es pot unificar amb un criteri museogràfic potent sense haver de buscar la unificació en l'eclecticisme de les obres que és, al cap i a la fi, el que dóna riquesa i valor a la col·lecció. I més si tenim en compte que Santos Torroella tenia un criteri artístic definit i clar.

La reflexió de la Nova Adag lamenta que aquest projecte comporti hipotecar les necessitats desateses del teixit artístic local i dels seus diversos agents. Hem de ser realistes i molt durs en aquest punt. Els últims vint anys, l'ajuntament socialista de la ciutat es va bolcar amb determinats artistes locals però la gran majoria d' artistes han estat desatesos sempre i, en canvi, han tirat endavant projectes de molta volada sense subvencions ni publicitats vàries. Ja és hora que s'acabi l'art subvencionat! A Girona hi ha molts vicis adquirits i un d'ells és viure de les institucions. Tanmateix, durant aquests vint anys de promoció exagerada de l'art postmodern a Girona no ha suposat situar la ciutat com a referent cultural. La majoria de visitants ni entraven a la desapareguda galeria Espais ni a les desendreçades Sales Municipals de la Rambla. Cal atendre el teixit artístic de la ciutat ? Sí. Democratitzant l'accés a les sales municipals d' exposicions a tots els artistes i associacions de pintors però mai subvencionant als artistes.

Es pregunten, també, els membres de la Nova Adag sobre el projecte artisticocultural de la ciutat. Em sembla molt obvi que el projecte artisticocultural de la ciutat es deixar el xovinisme provincià i local per convertir-se en un clar referent cultural del patrimoni i de la cultura. No cal ser molt espavilat per veure que el projecte de l'equip de govern vol anar més enllà de collonades minoritàries com el Bòlit i fer un salt qualitatiu molt important que, juntament amb d'altres actes, com el Girona A Capella Festival, converteixin Girona en la ciutat catalana de la cultura.

On es veu clarament el llautó dels membres de la Nova Adag és quan lamenten la poca capacitat negociadora de l'Ajuntament per trobar una solució al fons de la Fundació Espais. Segons el meu punt de vista, la col·lecció de la Fundació Espais no té cap mena de valor, no interessa a gairebé ningú i n'és totalment prescindible la seva exhibició. No podem comparar la rica col·lecció de Santos Torroella amb la pobre col·lecció d'Espais! L'època d'Espais i de l'erràtica política socialista s'ha acabat sortosament i ara, malgrat la crisi, calen projectes amb cara i ulls, sòlids i amb projecció. Hem de deixar el localisme i les curiositats locals i no malbaratar més els pressupostos municipals en polítiques artístiques minoritàries i excloents.

Des del meu punt de vista no aprecio, com diu la Nova Adag, que hi hagi una absència de direcció en la gestió de l'art. Ans al contrari. Em sembla, pel que ja he comentat anteriorment, que l'equip de govern té molt clara quina és la política que no ha de fer i quina és la que ha de projectar. Sincerament penso que la proposta d'adquisició del fons Santos Torroella és molt positiva i seria un greu error que no prosperés. L'alt valor artístic de la col·lecció és del tot evident quan els centres d'art més importants de la península se'l disputen. Hem d'optar si volem continuar en el xovinisme i provincianisme autocomplaent o evolucionar cap a una dimensió cultural que converteixi la nostra ciutat en un dels referents artístics més importants del país.