‘All you need is sex'

Jaume Bosquet (Salt, 1956) fa molts anys que es dedica a l'ensenyament i ha conclòs amb l'experiència, contra allò que molts creuen, que “la poesia funciona molt bé dins les aules” i que “posar un poema al mig d'una classe d'institut és una autèntica bomba”. Però també ha après que no existeixen els individus particulars, que “tots formem part d'un cos més gran, que podríem dir-ne la humanitat, que al seu torn s'engloba dins el regne animal, i així mateix de la vida, i de l'univers, i així anar fent cercles fins a arribar no sé ben bé a on”. Aquest ha estat el punt de partida de Transvasament, el llibre amb què va rebre ahir el 36è Premi Palol de poesia, dotat amb 2.400 euros i que Proa publicarà al desembre. Bosquet, establert fa trenta anys a Olot, admet que és “molt difícil parlar d'un ‘intent poètic' propi” –ho va expressar així, en termes de temptativa–, però va concretar que l'obra, escrita entre el 2 de maig del 2009, “el dia del 2 a 6 al Bernabéu”, i el 6 de febrer del 2012, va néixer arran de la mort del germà Rada Goñi, un professor de matemàtiques que havia tingut als Maristes de Girona i de qui havia descobert amb estupor que adoptava determinats tics, ara que ell mateix es dedica a l'ensenyament. “Em sento com si fos Rada Goñi, i parlo una llengua que prové d'uns romans que van ser aquí fa mil anys”, va comentar Bosquet per raonar que “la vida i la mort individuals són una pura anècdota” i que “no som éssers aïllats, sinó parts d'un cos que ja ve de lluny”. A Transvasament hi ha també una reflexió sobre el mal, “que és un factor tan humà com el bé”, va dir, i el discurs avança a través de diverses veus que van des del jo poètic al nosaltres i un cor de veus femenines inspirades en figures dels quadres de Vermeer. Pel que fa a l'estructura formal, Bosquet, que ha rebut aquest any, amb Miquel Àngel Llauger, el Premi Serra d'Or per la traducció de l'Antologia de Spoon River de Lee Masters (Llibres del segle), admet que té tendència al decasíl·lab, encara que aspira a “desencadenar-se de la mètrica”.

Tot i que el seu primer disc, El turista, va sortir l'any passat, el 2013 ha estat el gran any de Blaumut, amb desenes de concerts i reconeixements com ara el premi Cerverí Any Espriu de cançó, que ahir va rebre el grup barceloní per I beg your pardon, un poema musicat d'Espriu inclòs en el disc col·lectiu d'homenatge al poeta Amb música ho escoltaries potser millor (Picap). Ahir el grup va tenir un dia molt intens –dos actes més a Barcelona i un concert a la nit a Mont-roig del Camp–, així que el premi el va recollir Joan-Carles Doval, de Picap. Unes hores abans, el bateria del grup, Manel Pedrós, va donar les gràcies a la gent que ha votat la seva cançó i va subratllar el bon maridatge entre Espriu i les lletres de Blaumut, farcides d'imatges poètiques.

David Cirici (Barcelona, 1954) és un bon amic dels Premis Literaris de Girona: el 2011 va guanyar el Prudenci Bertrana amb
I el món gira i ara forma part del seu jurat. I ahir Cirici va rebre el 28è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil (6.000 euros), amb Princeses i salvatges o Daia, la caçadora –títols provisionals que podria canviar per Zona prohibida–, una al·legoria postapocalíptica, distopia o utopia negativa, ambientada en una societat molt hermètica en què, després de la gran catàstrofe, només han sobreviscut els joves i uns quants adults considerats salvatges que són convertits en peces de cacera. En aquest context extrem, un grup de noies que viuen en una escola automàtica, aïllada a la muntanya, es veuen obligades a abandonar-la i són enviades a treballar en una mena de granja de producció d'aliments per a no se sap ben bé qui.

L'escola automàtica –un concepte que Cirici va imaginar durant la seva experiència com a docent, superat per l'actitud dels seus alumnes– ja apareixia en un dels seus llibres de més èxit, L'esquelet de la balena (1986), amb el qual va guanyar la primera edició del Muntaner.

A més de remarcar que la literatura juvenil “no és un gènere menor” i que ell no es considera “un especialista de cap gènere”, Cirici va reconèixer que a Princeses i salvatges hi ha força violència –barrejada amb tragèdia, amor i sexe– perquè “si ens volem fer escoltar pels joves, que juguen amb jocs virtuals molt violents, ens calen càrregues de profunditat com aquesta”. Fanbooks publicarà el llibre de Cirici al novembre.

El 13è Premi Lletra d'espais digitals va ser ex-aequo per a dues propostes ben oposades que es repartiran els 1.200 euros de la dotació. Per una banda, el Fons Personal Pere Calders de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/publiques), que permet consultar en accés obert 2.131 documents sobre la vida personal, familiar i professional de l'escriptor (correspondència, fotografies, manuscrits, acudits gràfics), als quals en breu s'afegiran 1.751 articles de premsa. El fons, que també conté el llegat del pare de Calders, Vicenç Caldés Arús, encara que aquest no està digitalitzat, va arribar a la UAB gràcies als tràmits iniciats el 1995 pel desaparegut Jordi Castellanos, que les bibliotecàries Mercè Bausili i Maria Carbonell van homenatjar.

De l'altra, ha estat reconeguda la labor del NISE de l'Institut de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Girona (www.nise.cat) en la difusió i revaloració de la literatura catalana moderna, entre els segles XVII i XVIII, associada sovint a un període de decadència. Pep Valsalobre, membre del grup de recerca, junt amb Albert Rossich, va definir els investigadors de “grup de guerrillers” amb la dura tasca de “canviar el cànon i els esquemes establerts respecte d'una gran desconeguda”. El seu web conté una completíssima base de dades sobre poesia barroca catalana amb referències bibliogràfiques de tot el món.

De Lucreci, el poeta i filòsof llatí també conegut com Titus Lucretius Carus, no se'n sap gairebé res, només que, aparentment, va viure un segle abans de Crist i, sobretot, que va ser autor d'un magnífic poema enciclopèdic titulat De rerum natura (Sobre la naturalesa), inspirat per l'ideari de Demòcrit i Epicuri, que es considera tot un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat i, per tant, també un clam contra la intolerància. Per això, De rerum natura va ser censurat i silenciat durant segles, fins que un caçador de llibres va trobar l'única còpia supervivent del poema de Lucreci en un remot monestir d'Alemanya i el va portar a la cort dels Mèdici, on els seus artistes i pensadors van quedar enlluernats per l'obra, que entre moltes grans creacions va inspirar el quadre La primavera, de Botticelli.

De fet, El somni de Lucreci, l'assaig amb què l'escriptor, periodista i científic valencià Martí Domínguez (1966) va guanyar ahir el 34è premi Carles Rahola, dotat amb 6.000 euros, no segueix –no pot fer-ho– el rastre de Lucreci com a personatge històric, sinó el de les idees que hi ha al darrere de De rerum natura, un llibre amb una enorme influència tant en els humanistes del renaixement com en els il·lustrats del segle XVIII, fins a arribar a Darwin i a bona part del neodarwinisme actual, ja que a Lucreci se'l considera un autèntic precursor de l'evolucionisme. “En definitiva, Lucreci va ser el gran precursor, el gran talismà. Sense ell res no hauria estat igual: fou el gran visionari i el gran poeta, i la seva petjada ja perdurat i sobreviscut indeleble al pas del temps i ha configurat els temps moderns”, diu Domínguez, que el 1999 ja va guanyar el Bertrana amb la novel·la El somni de Goethe. Per Domínguez, el pensament de Lucreci és absolutament vigent i necessari. “La raó del llibre és fer-nos reflexionar sobre com el dogma i la religió condueixen encara els passos del món actual, a Síria i altres països àrabs, però també al nostre país”, afirma.

En un escenari presidit per una gran senyera com a símbol de la Via Catalana, el perfil del poeta convertit en logotip de l'Any Espriu i el lema del seu centenari –Ens mantindrem fidels, una frase que no serviria per promocionar la novel·la guanyadora del Bertrana i les seves infidelitats–, el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, va obrir l'acte dels Premis Literaris de Girona amb la primera d'una sèrie d'intervencions institucionals que ens van recordar que ens trobem en un moment històric i, com va afegir el conseller Mascarell, “apassionant”. A la sala simfònica, força plena i amb altres convidats destacats com ara el president Pujol, Vilanova va remarcar que aquests 46 anys de Premis Bertrana demostren que “som un país de gran fidelitat, obstinadament tossut i gens fàcil per als adversaris”, gràcies, entre altres coses, al poder de la seva cultura. El president de la Fundació Bertrana també es va mostrar convençut que “tenim el somni a tocar dels dits” i que “el sacrifici i la fe dels catalans vençuts fa 300 anys no seran traïts”. La llengua també va ser una de les grans protagonistes de la vetllada i Vilanova va recordar “els companys i amics del país inventat de la Lapao, del País Valencià i molt especialment de les Balears”, que van ser ovacionats pel públic. La tinenta d'alcalde de Girona, Marta Madrenas, va tenir un record per a Joaquim Amat-Piniella en el seu centenari, i Mascarell va argumentar que si la cultura catalana ha pogut arribar fins aquí ha estat gràcies a una barreja de creativitat i emprenedoria, tot i tenir a sobre un Estat que, més que ajudar, “ens ha complicat la vida”.

El periodista Josep Puigbó va conduir amb força dinamisme i bon humor un acte en què es va homenatjar de retruc Joan-Carles Doval –quan va recollir el premi a Blaumut– i la seva discogràfica, Picap, que l'any vinent farà 30 anys, i en què també vam descobrir que David Cirici es va presentar al premi Muntaner amb el pseudònim Homer Simpson, sens dubte, un referent cultural de primer ordre.