Shakespeare en lament de dona

Invocar: “Demanar a precs (l'ajut, la protecció, d'algú). Jo invoco el vostre testimoniatge. Invocar la clemència del príncep. 2 tr. Esmentar (algun fet o alguna circumstància) com a argument, com a justificació. Va invocar el nostre passat comú, diu el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. A quin tipus d'invocació es refereix Rafel Duran en aquesta posada en escena? És ambigu. Perquè si, efectivament, es repeteixen les demandes de protecció de Déu, rei o família monàrquica, també la lectura que en fa el director argumenta o justifica noves intencions d'unes actrius que, fins ara, sovint se les ha tingudes per víctimes de l'ànsia de poder de RRicard III. A Lady Macbeth se li pot llegir el mateix desig de ser reina i de forçar el seu marit, Macbeth, als crims més atroços (després no trobarà la manera de rentar-se les mans de sang i acabarà enfollint) en el clàssic de Shakespeare que ha arribat als nostres dies. A Ricard III, en canvi, les dones que patiran l'ostracisme cada cop que el marit caigui mort derrotat pel poder, no tenen l'espai per declarar la seva ambició i, posteriorment, el seu desterrament en vida.

Aquest és, doncs, el gran mèrit de la versió que Mercè Anglès i Anna Güell desgranen doblant-se en diferents personatges. Allà on només hi havia la mirada ambiciosa de l'home, es revela també una voluntat malaltissa de poder de les dones. Ja no val aquell paper càndid de les dones que quedaven desheretades i desarmades en la mort del seu marit. Són elles les que busquen la revenja, les que se'n riuen de les desgràcies de les altres. Però, al final, les que ploren tant la mort del marit com la dels fills per evitar un conflicte de sang legítima del nou rei, sigui quin sigui. L'evocació de les dues actrius, d'entrada, sembla un joc, com aquell que van fer en les versions del 2004 (Històries shakesperianes). El joc cau de cop. El drama no consola ningú. La mort és cada cop més amarga. La ferida més profunda. És misogínia creure que aquestes dones també són malvades, cosa que no sembla evocar Shakespeare? En tot cas, els dota d'una humanitat que les fa personatges d'avui.