Amb la intel·ligència jueva

Un amic meu jueu laic, que viu entre París i Tel-Aviv, considera que, a banda del suposat vincle religiós, se sent part d'una cultura que sobretot es defineix per l'estudi i la discussió derivada de la (re)interpretació constant i inexhaurible de qualsevol text, inclosos els religiosos. El cas és que, en un ambient laic i acadèmic, la confrontació sobre el Talmud (cos literari que és una font fonamental de la legislació, la moral i les tradicions jueves) emmarca el conflicte desenvolupat a Heerat Shulayim, que, dos anys després de presentar-se a Canes, s'estrena a l'Estat espanyol amb el títol Pie de pàgina. El seu director és Joseph Cedar, que també ha aportat Beaufort (2007), un dels més que interessants films recents amb els quals directors israelians han afrontat, amb cert sentiment de culpa, la seva participació com a soldats a la primera guerra del Líban.

En tot cas, les diferents interpretacions (o notes a peu de pàgina) del Talmud són el pretext d'un conflicte altament simbòlic entre un pare i un fill, dos professors universitaris amb actituds acadèmiques contraposades: el primer correspon a un model antic, suposadament basat en el rigorisme acadèmic a banda de la divulgació pública i el reconeixement social, i el segon, a una actitud també suposadament moderna que es concedeix més llibertat i un agosarament interpretatiu que crea impacte. En tot cas, en aquest enfrontament també hi ressonen ràncies disputes tan pròpies del món acadèmic. El conflicte esclata a partir d'un equívoc sobre un premi concedit no se sap si al pare o al fill, que es diuen igual. Cedar ho desenvolupa amb un enginy i agudesa que, més pel guió que per la posada en escena, manté en tot moment l'interès per aquest film tan intel·ligentment jueu que no se sap si és una comèdia negra o un drama encara més negre.