no. som. tan. lluny
Joan Tort
Gràcies al secret de confessió
La consciència, el subconscient i els remordiments ens juguen males passades a vegades quan alguna cosa no l'hem fet prou bé, o ens queda alguna recança de no haver actuat millor. Això és el que li deu haver passat al lladre que una nit freda de principis de novembre de 1999 va robar peces d'art sacre de l'església de Nostra Senyora de la Purificació de Bossòst, a la Val d'Aran. Aquest pispa, per remordiments o mala consciència, ha optat catorze anys després per anar a confessar-se a un capellà i assenyalar-li on es trobaven les obres perquè el Bisbat les pogués recuperar. El secret de confessió impedeix que la policia o la justícia prenguin mesures contra el lladre. Curiosament, a més, el robatori es va produir poc abans que a l'església hi instal·lessin alarmes.
No obstant això, que la història romàntica del penedit no amagui una altra possible realitat. I és que els lladres no hagin pogut col·locar al mercat aquestes peces i hagin optat per retornar-les abans que algú els descobrís. No ho sabrem mai, almenys de boca del confessor.
La realitat és que a l'Ajuntament de Bossòst encara es freguen els ulls quan els van telefonar del Bisbat d'Urgell per comunicar-los que havien recuperat els tres frontals robats fa catorze anys. “Una grata sorpresa”, segons manifestava l'alcalde, Francisco Rodríguez Miranda.
Es tracta de tres frontals d'altar, d'estil barroc, datats al segle XVIII i que van ser sostrets de l'església de la Purificació de Bossòst el novembre de l'any 1999, segons va descriure Jèp Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d'Aran. Els tres frontals formen part d'un programa decoratiu unitari d'estil barroc i són un important testimoni de la rellevància del treball en fusta policromada i especialment del barroc del Pirineu. La composició dels frontals, segons els tècnics del Conselh, està formada per una orla central dedicada a una imatge, mentre que les altres dues estan ocupades per una decoració floral. El vicari general del bisbat d'Urgell, Josep Maria Mauri, va ser l'encarregat de tornar les peces d'art a Bossòst.