Confiar en un mateix

Darrere la història de Turbo es poden creuar algunes conegudes faules infantils. El cargol Theo, protagonista de la pel·lícula, podria viure, per exemple, una variant de la faula de La llebre i la tortuga. En una cursa d'obstacles aquell que estava predestinat a perdre acaba guanyant la partida per molt impossible que això pugui semblar. La moral de la faula sembla molt òbvia, però no es queda només en un simple elogi de la lluita personal dels més dèbils. En els temps que corren la construcció d'un discurs sobre la confiança en un mateix pot tenir unes clares connotacions polítiques. Si examinem la filosofia americana ens trobarem que una de les màximes més assumides per una certa moral és la de “confia en tu mateix”. Si fa uns mesos Rompe Ralph, el personatge desclassat dels videojocs, demanava que volia ocupar un lloc en l'esfera de les oportunitats, Turbo no es conforma amb la conquesta d'un lloc sinó a somniar que pot arribar lluny. La mecànica de la pel·lícula no serà més que la constatació d'aquest somni i l'afirmació que qui confia en ell mateix pot arribar a superar tots els obstacles i barreres fins a assolir els llocs més alts de l'esfera social.

En les primeres imatges de Turbo, Theo és un cargol que treballa enmig d'un camp de tomates i intenta alimentar-se com pot. Està controlat pel seu germà gran i queda meravellat quan veu circular els cotxes que passen per l'autopista propera al camp. La seva vida està marcada per la rutina i per la manca absoluta d'oportunitats. Theo, però, no defalleix mai i somnia que li pot passar alguna cosa excepcional que el traurà del forat negre on es troba. Un fet atzarós fa que Turbo vagi a parar dins del motor d'un cotxe d'alta velocitat i que el seu cos gelatinós acabi adquirint una força espectacular. Turbo pot córrer a gran velocitat, pot deixar desconcertats tots els que l'envolten i anar més lluny. El seu objectiu final serà veure's capaç de poder córrer en les 500 milles d'Indianapolis i esdevenir una veritable estrella de la velocitat.

És evident que Turbo no para de beure d'un seguit de referents. No són només les velles faules infantils, sinó també alguns dels grans èxits de l'animació, com ara els dos capítols de la sèrie Cars, construïts per l'empresa rival. També hi ha qui pensa que Turbo vol ser com una versió infantil de la franquícia Fast and furious. Malgrat que el punt de partida de la història no és gaire original i que la moral del triomf personal que es desprèn del relat entronca amb una determinada visió molt concreta del somni americà, és cert que la pel·lícula no és menyspreable. Allò que captiva de Turbo probablement no són els reptes de com donar forma a la velocitat animada en 3D, sinó el fet de considerar-la com una pel·lícula que explora com l'individualisme necessita l'ajuda de l'amistat; la relació que la pel·lícula estableix entre el cargol Theo i el seu germà Chet o el venedor mexicà que l'ajudarà a realitzar el seu somni. Turbo deixa de ser una simple distracció per esdevenir una pel·lícula que sap jugar amb gràcia amb les emocions més elementals però eficients dels espectadors.