Una història des dels marges humans

Albert Chillón (Barcelona, 1960) és professor de teoria de la comunicació a la UAB i un reconegut estudiós de la relació de la literatura i el periodisme, amb assaigs com Literatura i periodisme (1993) i Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999-2013).

A la seva primera novel·la, El horizonte ayer, s'immergeix en un món que viu dins de la memòria i el desenvolupa a través de cinc-centes pàgines. És tracta d'una novel·la riu, que va dels anys trenta fins als nostres dies. Un soliloqui d'una mare i el seu fill, diàleg de dues veus absents, que, cadascuna per la seva banda, tracen el recorregut de les seves vides per reconstruir la memòria personal i col·lectiva.

La veu de Júlia ens parla de la infància en un poble castellà, l'anada a servir a Madrid, on hi viurà la guerra, la gris postguerra i el pas misteriós per París. Júlia s'instal·là definitivament al carrer Bambú de Cornellà, on viurà amb las seva mare i el seu fill. El temps passa inexorablement i un dia mor l'àvia i Júlia queda sola enmig dels seus records, però sap que un dia tornarà el seu fill d'Austràlia i ella ja no hi serà per abraçar-lo.

Manuel, efectivament, torna a la seva ciutat per vetllar la mare morta. Manuel, com Júlia, cerca en el passat les respostes que no troba en el present. En un món tancat sense demà, l'únic horitzó viu és l'ahir. Ell també té el seu món infantil i juvenil a espais com el carrer Bambú, la imatge del pare que no ha conegut, la platja de Castelldefels, la lluita per l'amnistia...

Capítol a capítol Manuel va desfent la seva història lligada al desencís de la Transició. Mare i fill mantenen un diàleg creuat de memòries generacionals. En definitiva, El horizonte ayer és una bona novel·la, entre la memòria i la ficció.