David Trueba. entrevista
Director de ‘Vivir es fácil con los ojos cerrados'. Xavier Roca
“Els herois són gent anònima”
L'estada de John Lennon a Almeria a mitjan dels seixanta per rodar Cómo gané la guerra, de Richard Lester, és el mcguffin de la nova pel·lícula de David Trueba, Vivir es fácil con los ojos cerrados. Es tracta d'una tragicomèdia sobre el viatge que emprenen tres personatges desubicats: un professor d'anglès, un adolescent incomprès i una noia embarassada.
A estones, ‘Vivir es fácil con los ojos cerrados' té un cert to de ‘western', i no només pel paisatge d'Almeria.
En les seves pel·lícules predominen els personatges positius.
En general sempre hi faig sortir amb qui m'agradaria passar una tarda, no tinc fascinació pels psicòpates. El protagonista d'aquest film és una bona persona, tot i que és un personatge incapaç d'expressar sentiments.
Ho fa un cop, precisament quan està borratxo.
Exactament, aleshores s'allibera de la ràbia i la covardia que ha anat acumulant. Ningú no és perfecte, és un supervivent. Jo sempre he pensat que els herois no surten als llibres d'història, penso que la societat la canvia un conjunt de gent anònima.
El to cromàtic de la pel·lícula fa pensar en les fotografies o postals dels anys seixanta.
He intentat que la pel·lícula no sembli estar rodada en aquells anys, que no hi hagués una impostació de l'estil, cosa que mai he entès perquè es fa. En aquella època el cinema volia ser psicodèlic i l'estètica ha quedat antiga, mentre que pel cinema dels anys quaranta no passa el temps, és molt rigorós, la càmera sempre està posada on toca. Per a la roba i la perruqueria també vaig descartar la roba que es veia massa marcada, no volia caure en la paròdia. Però sí que volia respectar els colors, la tela de la roba... A Javier Cámara li vaig posar com a referent el Jack Lemmon de L'apartament, que també és dels seixanta.
Ha estat difícil aconseguir els drets perquè sonin fragments de cançons dels Beatles?
Molt difícil. Jo tenia un pla A, que és el que he acabant duent a terme, i un pla B per si no podia fer servir res de la música dels Beatles. Trobava a faltar ser de Cuba o Xina, on no es respecten els drets d'autor.
I que la banda sonora la compongués Pat Metheny?
Ha estat un d'aquests atzars meravellosos. Primer vaig parlar amb Charlie Haden, de qui m'agrada molt un disc amb Metheny. Va demanar veure la pel·lícula, la va ensenyar a Metheny, li va agradar i finalment va acabar component ell la banda sonora. A mi mai se m'hauria acudit demanar-li-ho.
És present el record de l'estada de John Lennon a Almeria?
Sí, i corren moltes llegendes i anècdotes. Ell va viure-hi en tres cases diferents, una de les quals s'ha convertit en un museu del cinema. Hi ha un abans i un després del rodatge a Almeria: els Beatles mai van tornar a fer concerts, Lennon es va separar... El que és clar és que ell estava en un moment de crisi existencial.