Bon líder, gran banda

Amb 71 anys i després d'una carrera tan llarga com plena d'encerts –ara es compleixen 40 anys del naixement dels referencials Irakere–, Chucho Valdés ja podria retirar-se, més que satisfet, però si segueix l'exemple del seu pare, encara li queda tanta corda com il·lusió. “No és perquè l'hàgim fet nosaltres, però aquest és un gran disc, i ja l'han nominat al Grammy!”, va dir, entusiasmat, dijous a l'Auditori de Girona. Chucho hi va oferir un concert impressionant per presentar el disc en qüestió, Border-free –sense fronteres, com la seva música–, molt ben acompanyat per The Afro-Cuban Messengers, un homenatge als clàssics Jazz Messengers d'Art Blakey, amb sang jove cubana de la millor qualitat: el baixista Ángel Gastón Joya, impecable amb el contrabaix –també tocat amb arc, en alguns moments sublims–; el baix elèctric; i l'armada rítmica formada pel bateria Rodney Barreto i els percussionistes Yaroldy Abreu Robles i Dreiser Durruthy Bombalé, veu principal en alguns temes de remotes evocacions africanes i, com va demostrar al final del concert, també un notable ballarí de breakdance.

El generós Chucho va deixar que els seus quatre joves acompanyats es lluïssin en diversos solos. Tot el grup va funcionar com ritmes amb un mecanisme perfecte i com una caixa de música d'on emergien els temes de Border-free, amb cites de clàssics del barroc o el jazz inserides amb naturalitat al mig de les composicions originals de Chucho a més d'algun estàndard com ara But not for me. Va ser un concert memorable del qual Chucho va endur-se una gran ovació i també una samarreta del Barça, que li va regalar un fan agraït.