Amb el poeta del poble

El títol honorífic més important per a un poeta podria ser el de poeta nacional. A Catalunya, terra de poetes, aquesta distinció està vacant des de Jacint Verdaguer, i quan la Comissió Verdaguer i el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès van proposar Miquel Martí Pol per agafar el relleu, ell ho va rebutjar “per no reduir la seva poesia a la seva persona”.

I és que la poesia de Martí i Pol el transcendeix, com ho demostra que l'exèrcit de fidels lectors dels seus quaranta títols publicats no ha deixat de créixer, des del seu debut amb Paraules al vent (1954) fins a Després de tot (2002), passant per l'esclat de popularitat que va significar Estimada Marta (1978).

Nascut a Roda de Ter el 19 de març del 1929, Miquel Martí i Pol va morir a Vic l'11 de novembre del 2003, dilluns farà deu anys. Per recordar-lo, el suplement Cultura de demà divendres dedica dotze pàgines al poeta. Per ordre d'aparició, els articulistes que hi participen són: Ricard Torrents (que ens parla del II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol), David Castillo (que, a més d'una introducció, desglossa l'obra del poeta en sis apartats a través de les seves paraules, extretes de diferents entrevistes), Jordi Berenguer (que parla dels orígens poètics: “Tota la poesia de Martí i Pol, de fet, es planteja com un llarg aprenentatge, com una constant reflexió de recerca d'un mateix, una introspecció de la qual qui se sent directament interpel·lada és la humanitat”), D. Sam Abrams (que situa l'actualitat poètica i mostra la riquesa i diversitat d'autors), Ramon Balasch (que ens ofereix l'entorn de la carta que Miquel Martí i Pol li va enviar a Espriu en agraïment per un pròleg) i també Núria Puyuelo, Marià Marín, Màrius Serra, Artur Ramon i Miquel de Palol, que han dedicat les seves seccions habituals a parlar del poeta.

A més d'una il·lustració especial de Guillem Cifré, també s'inclou un avançament editorial de Miquel Martí i Pol. Amb vidres a la sang (1970-1978). Viure amb l'esclerosi, biografia que publica Proa, en què Ignasi Pujades fa un recorregut de 450 pàgines per la vida i obra del poeta, amb una atenció especial en la relació amb la malaltia.

Miquel Martí i Pol no va voler ser poeta nacional, un rebuig coherent amb el seu tarannà senzill i discret, però no podrà evitar ser el poeta del poble, un títol que no s'atorga, ni es guanya, ni es vota, ni es regala, ni es rebutja: és, i prou. Ricard Torrents afirma que els versos de Miquel Martí i Pol “no deixen de cridar-nos des de l'endins de nosaltres mateixos”. Escoltem-los en silenci, doncs.