novel·la
jordi capdevila
Els fruits dels somnis
“Penso que les coses no passen perquè sí; crec que, a vegades, determinades forces de naturalesa extraordinària es posen d'acord per conduir-nos per camins insospitats.” És una reflexió que deixa caure l'Alfred, un dels protagonistes de la novel·la, per justificar el seu comportament un xic estrambòtic davant d'un seguit de premonicions i casualitats que s'encadenen en la recerca tortuosa del seu passat vital.
L'Alfred, nascut en plena Guerra Civil en una pensió barcelonina que acollia voluntaris brigadistes britànics de pas cap al front republicà, ha viscut una vida aparentment tranquil·la fins al suïcidi del seu pare, amb qui no es parlava des de feia anys. La relació no va ser mai fluïda pel fet que el seu progenitor havia desertat de l'exèrcit republicà i havia entrat a Barcelona amb les forces franquistes. Un pare que maltractava la mare fins al punt de fer-la embogir i tenia una actitud esquerpa amb el fill. La troballa d'uns papers amagats al domicili patern i un seguit de fenòmens misteriosos forçaran l'Albert, ja jubilat, a desxifrar incògnites del passat que sempre l'havien torturat, amb viatges i decisions incongruents que l'aboquen a fer perillar la relació amb la seva muller, la Carme.
La història de l'Alfred és molt llunyana de la que viu al mateix temps la nonagenària dama Emma Tavistock en un poblet petit del sud d'Anglaterra. La dona no vol morir fins a esbrinar un episodi tràgic del seu passat, que recorda tot sovint amb nostàlgia i intriga. Una obsessió que alimenta llegint i rellegint les cartes que rebia la seva tia Madeleine del seu xicot, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d'Aragó la primavera del 1938.
Dues històries que conflueixen amb l'únic punt de connexió d'una fèrria voluntat comuna de treure l'entrellat d'uns fets que continuen commovent la consciència dels seus protagonistes. Malgrat els retrets de la Carme, l'Albert va optant per fer cas de les pulsacions oníriques, al·lucinacions i visions estranyes que li van arribant i que el portaran a un viatge a zones perdudes d'Anglaterra, mentre que Tavistock manté la seva fe a trobar misteris obscurs en els records incessants de la vida de la seva tia fa més de setanta anys.
El resultat és una narració intimista de fets, documents i imatges que es van apilant a les entranyes dels dos personatges per la dèria de gratar records i fets xocants dels seus passats. Una barreja de sentiments de culpa, de dolor, de pors ancestrals, va empenyent els dos protagonistes a seguir cada signe intern o extern que intueixen per arribar a treure l'entrellat d'uns esdeveniments que han amargat la seva existència.
Una història ben tramada, on els personatges queden perfilats pels seus relats interiors, els seus records i la visió que en tenen. On les olors, els colors, els moviments i les motivacions que copsen van afegint detalls minuciosos en el seu desenvolupament. I les reflexions, apreciacions i emocions que assimilen culminen amb resultats sorprenents i colpidors que arrodoneixen la narració.
La voluntat d'afegir el seu granet de sorra en la recuperació tan necessària de la memòria històrica és un actiu més d'aquesta primera novel·la d'Àlvar Caixal. Escrita en plena maduresa, amb un llenguatge nítid, directe, plàcid en alguns moments, pletòric en altres, va ser reconeguda amb el premi BBVA Sant Joan, un dels més prestigiosos de la nostra literatura.