Un embolic convincent

Santi Amodeo va debutar en el llargmetratge amb Alberto Rodríguez amb una pel·lícula modesta però enginyosa, d'esperit indie, El factor Pilgrim (2000). Les carreres dels dos cineastes han anat divergint; mentre que Alberto Rodríguez ha conreat un cinema de caire més social, amb El traje (2002), 7 vírgenes (2005) i Grupo 7 (2012), Santi Amodeo ha tirat cap a un terreny més personal i excèntric amb Astronautas (2003) i Cabeza de perro (2006).

Ara, Amodeo estrena ¿Quién mató a Bambi?, una comèdia amb una innegable –i lloable– vocació comercial que no renuncia a un cert to surrealista marca de la casa. Basada en la mexicana Matando cabos (2004), d'Alejandro Lozano, el film presenta un embolic argumental tan sofisticat com convincentment travat, en un in crescendo que va del vodevil a la comèdia negra.

¿Quién mató a Bambi? combina influències tan diverses i saludables com la de Blake Edwards, els germans Coen o la nova comèdia americana a l'estil de Resacón en Las Vegas, i les formula amb una notable estilització visual, tot i que a vegades acusa d'una certa arítmia narrativa; menys trepidant del que pretén, a estones la història s'encalla i gira sobre ella mateixa, la qual cosa no impedeix que el conjunt respiri un estimulant sentit lúdic i voluntat de fer còmplice l'espectador d'una trama que mai no se sap cap a on evolucionarà. Quim Gutiérrez fa gala de la vis còmica que també ha exhibit en les seves col·laboracions amb Daniel Sánchez Arévalo. També són notables les aportacions de Julián Villagrán, Clara Lago i Ernesto Alterio; però és just subratllar –en un paper secundari– l'immens Joaquín Núñez, un Danny De Vito andalús que demostra una incommensurable capacitat de robar les escenes en què apareix.