Sobre la paternitat

Hirokazu Kore-Eda és un cineasta que, com altres directors japonesos –i ho exemplifica Yoji Yamada amb la recent Una familia de Tokio–, ha mostrat sovint una filiació amb el mestre Yasujiro Ozu, que sempre va explorar la condició humana realitzant variacions sobre el tema de la relació pare-fills en el pas del temps. Kore-Eda també tendeix a realitzar films sobre famílies, excel·lint amb Still walking i Nadie sabe, la qual és una variació familiar extrema en la mesura que uns nens sols, amb la mare absent i el pare(s) desconegut, intenten sobreviure confinats en un apartament. Pel que fa a De tal padre, tal hijo, és una exploració en la paternitat en què Kore-Eda parteix de la pròpia experiència d'estranyesa quan va ser pare per primer cop fa sis anys: reconeix que, davant de l'estreta relació entre la mare i el fill, va sentir-se exclòs i que va passar un temps abans que se li manifestés un sentiment paternal. D'aquí una sèrie de preguntes que bateguen en el film: el fet de compartir una mateixa sang amb un fill fa d'un home un pare? O bé és el temps que un pare i el seu fill passen junts? La difícil acceptació del paper de pare pot tenir a veure amb el fet de no passar prou temps amb el fill?

D'altra banda, l'argument de De tal padre, tal hijo parteix del fet que, durant el boom de naixements al Japó dels anys seixanta, van produir-se diversos casos d'intercanvi involuntari de nadons en hospitals. Situant-lo en la contemporaneïtat, Kore-Eda ha imaginat una família benestant i ordenada a la qual la direcció d'un hospital li comunica que pot ser que el fill de sis anys no sigui el seu biològic: a causa d'un error, va ser intercanviat per un altre, de manera que han criat el fill d'uns altres pares, que a la vegada han pujat el seu. La possibilitat es confirma amb unes proves i entra en joc l'altra família, que viu en una barriada popular, que té dos fills més i un funcionament prou caòtic. Davant d'aquesta situació inesperada, decideixen que cada família començarà a relacionar-se amb el seu fill biològic respectiu durant els caps de setmana abans de procedir a un intercanvi definitiu dels dos nens.

El pare de la família benestant i ordenada, un arquitecte interpretat pel cantant Masaharu Fukuyama, accepta malament el propi fill juganer i nerviós suposadament mal educat per l'altra família. Això mentre que l'altre fill conviu joiosament amb l'altra família, que se n'ocupa més (sobretot si es comparen els dos pares) i amb la qual es diverteix més. És així que l'orgullós arquitecte, que passava molt poc temps amb el seu fill pel fet de prioritzar la seva carrera professional, sentirà qüestionada la seva paternitat i el seu model de vida.

La posició de Kore-Eda, que potser es qüestiona ell mateix, és clara a favor de formes de vida potser més desordenades i sobretot menys ambicioses pel que fa a l'èxit social, però amb les quals es privilegien més els comportaments afectius. Això fa que, amb un to de comèdia, aporti una pel·lícula simpàtica, amb moments brillants, però que, remarcant el discurs, sigui menys subtil i així més òbvia que en altres ocasions.