La travessia de l'infern

El tema de la frontera entre Mèxic i els Estats Units ha donat peu a nombroses històries sobre personatges que persegueixen el somni americà i es troben perduts en un trajecte que no té sortides possibles. La cineasta belga Chantal Akerman va presentar fa uns anys un cru relat titulat Del otro lado, sobre el recel que els Estats Units tenen a l'altre costat, i el videoartista Antoni Muntada ha creat la sèrie On translation. Fear, sobre la por que hi ha després de l'arribada al territori. Muntada no ha dubtat a buscar paral·lelismes entre l'emigració mexicana als Estats Units i la subsahariana a Europa. La jaula de oro, l'opera prima de Diego Quemada-Díez, relata una de les múltiples històries de frontera, però en el seu desenvolupament sembla haver-hi un clar desig d'apartar-se de les històries ja vistes per trobar un to just en què no es faci evident la fàcil caiguda en el sentimentalisme d'arrels socials.

La jaula de oro té com a protagonistes un grup de tres adolescents de Guatemala, de prop de 15 anys, que ho abandonen tot per tal de poder arribar als Estats Units. En el seu trajecte es trobaran amb un indi que no parla castellà, anomenat Chauk, que vol acompanyar-los i amb el qual estableixen una comunicació afectiva. L'aventura d'aquests personatges no té com a espai concret la frontera mexicana i les dificultats per travessar-la, sinó més aviat la travessia que han de dur a terme per terres mexicanes fins a arribar davant dels Estats Units. La travessia de la frontera és la darrera etapa d'una cruel aventura en què han de passar tot tipus de proves morals. Un element essencial de la pel·lícula és el tren de l'infern, conegut amb el nom de La Bestia, que travessa Mèxic de sud a nord i que s'ha convertit en un mitjà de transport d'immigrants però també en una alternativa altament perillosa. Al llarg de la pel·lícula veiem com els protagonistes pugen i baixen del tren, són perseguits pels representants d'una policia corrupta o són segrestats i retinguts per tota mena de delinqüents que s'aprofiten dels immigrants per dur a terme negocis foscos o, simplement, per poder exercir la violència.

Diego Quemada-Díez és un cineasta nascut a Barcelona que, després d'haver treballat amb Ken Loach i Isabel Coixet, ha dut a terme una llarga carrera als Estats Units i Mèxic. La jaula de oro va ser un projecte apadrinat per la Cinéfondation del Festival de Canes, que li va donar els recursos necessaris per afrontar l'experiència. Quemada-Díez treballa amb actors no professionals i intenta treure el màxim de rèdit de les situacions tenses que passen els protagonistes.

Resulta admirable com a mesura que la pel·lícula avança, Quemada-Díez trenca amb les convencions, descriu el drama amb cruesa, mostra com els personatges es van perdent i com la quimera de poder arribar a la terra promesa cada cop els queda més llunyana i els resulta complicada. No dubta a mostrar els llaços afectius i l'empatia entre els personatges, malgrat que de mica en mica ens mostra sense contemplacions com tots ells són víctimes d'una situació deshumanitzada, en què els immigrants són tractats com veritables bèsties.