Cent anys de cultura
La poetessa Joana Raspall mor als cent anys, pocs dies després del tancament d'un any dedicat a homenatjar la seva contribució a la cultura catalana
“Ara sento la pau, feixuga com la nosa, / prenent lloc al batec que fa viure.” Dos versos, del poema Ara, la pau, publicat a Llum i gira-sols (Columna, 1994), de Joana Raspall. La poeta va morir dimecres a la matinada, a Sant Feliu de Llobregat. Ha marxat havent arribat als cent anys, que va celebrar l'1 de juliol passat, i havent viscut tot un any de celebracions al voltant de la seva figura i el seu llegat. El comiat de la poeta, bibliotecària i lexicògrafa, serà avui a les quatre de la tarda, a la catedral de Sant Feliu. La capella ardent estarà oberta avui al tanatori, de les deu del matí a les tres de la tarda. L'Ajuntament va decretar ahir un dia de dol.
Poesia per a adults i nens, narrativa, contes, diccionaris... Entre les seves últimes obres editades, 46 poemes i dos contes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013), El meu món de poesia (El Cep i la Nansa, 2011), Jardí vivent (El Cep i la Nansa, 2010), Instants (haikús i tankas) (Edicions del Llobregat, 2009), Arpegis (Haikús) (Abadia Editors, 2004)... Fa uns mesos, amb motiu de l'inici dels actes d'homenatge, anava rebent trucades i visites de periodistes. Envoltada dels seus llibres, era cobejada, tot i que la major part de la seva vida havia estat un anar fent sense soroll. No es veia capaç d'escollir entre tantes poesies... “Totes les faig amb el mateix amor, amb la mateixa bona voluntat. N'hi ha que em queden més bé que d'altres! Però si la poesia reflecteix allò que sento, ja estic contenta!” Ho deia amb la mateixa frescor de la seva obra, que volia expressar la profunditat amb senzillesa, tant si escrivia per a adults com per a nens. El reconeixement li arribava un pèl tard, però no li recava ni una sola de les hores que havia dedicat a l'escriptura. De les vivències bones i dolentes en feia aquest resum: “Si les poso en una balança, pesen més les bones.”
“Que la poesia no s'aturi!”
“En nom de la família, gràcies a tots els que homenatgeu Joana Raspall i envieu mostres de condol. Que la poesia no s'aturi!” “Convidem totes les aules de totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus poemes!”Això escrivia ahir la família a Twitter. Les mostres de condol, reconeixement i gratitud han estat moltes, com ara la del conseller de Cultura, Ferran Mascarell: “És una veu poètica extraordinària, una salvadora de mots i una activista incansable a favor de la lectura. Honorem-la.” Una piulada de fa uns dies explica el rastre que deixa: “Entens la força de la poesia quan trobes el teu fill de 9 anys despert a mitjanit llegint Joana Raspall.”
Retalls de poemes
Passar comptes
“Si no he estat fèrtil per donar collita, / humilment me'n acuso. Sóc avara / i potser m'he quedat per a mi sola / tot el tresor intern de les paraules.”
Sempre, el mirall
“Res, però, dintre meu no envelleix, / res d'allò que ha marcat el meu pas / i m'ha dut als camins a lluitar / per la terra, l'amor i la fe.”
El tot
“Intento entendre. / Però el fons del Jo se'm fa inabastable.”
A classe
“No es deu pensar que l'he vista / quan de reüll em mirava / mentre jo feia el distret... / Escric, i la mà em tremola...”
La rel
“La rel de l'arbre no sap / que jo li estimo les branques / perquè fan ombra l'estiu / i l'hivern, al foc, escalfen; / perquè puc collir-hi flors / i quan té fruita, menjar-ne.”