De cerimònia en cerimònia

“M'ha tocat anar a prou casaments per veure que, si ho mires fredament, són cerimònies bastant ridícules. S'hi reuneix molta gent amb les emocions a flor de pell, s'hi beu molt d'alcohol i s'escolta música petarda.” Aquesta convicció –segons explica a aquest diari– és la que ha impulsat el realitzador Javier Ruiz Caldera a dirigir la comèdia 3 bodas de más.

Es tracta del tercer llargmetratge del realitzador, després de Spanish Movie i Promoción fantasma: “Tot i que reincideixo en el gènere de la comèdia miro de no repetir-me: la primera era una paròdia del cinema espanyol i la segona, una comèdia fantàstica a l'estil del Hollywood dels vuitanta.” En el cas que ens ocupa, Ruiz Caldera ha provat sort en la comèdia romàntica, “una etiqueta sota la qual a vegades et venen uns pastissos edulcorats que en realitat no fan riure”.

Explica: “Així com els meus altres films partien del mateix cinema, en aquest cas el referent de la història era una anècdota real: una amiga dels guionistes va rebre en poc temps tres invitacions de casament de tres ex-xicots d'ella. L'única condició que ens va posar la protagonista real va ser que l'actriu principal fos molt guapa, així que amb l'elecció d'Imma Cuesta es va quedar tranquil·la.”

Malgrat tot, 3 bodas de más destil·la influències de tota la comèdia que ha estimat el director, “la nova comèdia americana però també els clàssics dels anys quaranta, Blake Edwards, Berlanga o Almodóvar”.