El lingüista oblidat

Cent anys després que Pere Barnils publiqués en alemany la seva tesi doctoral sobre el dialecte d'Alacant –l'havia llegit el 1912 a Halle an der Saale, Alemanya–, el lingüista i germanista Ferran Robles ha traduït l'obra al català, adaptant “la complicada retòrica de la llengua acadèmica alemanya a l'expressió catalana”. La traducció, excel·lent, aporta diversos mèrits a la que es considera la primera monografia sobre un dialecte de la llengua catalana al País Valencià. En dic tres: Robles traspassa la transcripció fonètica jespersiana a l'alfabet fonètic internacional; col·loca els mapes originals en el punt on són citats, no al final de l'obra, i facilita la consulta de la tesi amb quatre bons annexos. També subratlla algunes badades de Barnils, en unes selectes notes a peu de pàgina. Però, a banda de la traducció, Robles fa un estudi extraordinari de la lectura de Die mundart von Alacant.

Així, presenta la biografia del mestre de Centelles, detalla els estudis europeus de dialectologia romànica (els orígens de la dialectologia, l'estudi del canvi fonètic, l'estudi del lèxic i la geografia lingüística) i, finalment, explica el mètode emprat i els resultats de la tesi. Aquesta conté una representació general del sistema fonètic de la parla alacantina, amb anotacions sobre el lèxic, i la relació completa de paradigmes verbals.

El Dr. Julià i Muné, de la Universitat de Lleida, va escriure fa trenta anys que Pere Barnils era un lingüista oblidat “perquè no s'havia calibrat la seva rellevància dins la lingüística catalana”. El 1993 Manuel Alvar va assenyalar, amb relació a Barnils, que costaria de trobar a tot Europa algú que a començaments del segle XX estigués més actualitzat quant a la recerca sobre les llengües i els dialectes romànics contemporanis.