Dives que toquen l'art

Els que aquests dies visitin el Museu del Louvre de París es trobaran amb una sorpresa. Lady Gaga ha entrat a formar part del museu. La presència de la diva del pop forma part d'una instal·lació videogràfica de l'escenògraf, dramaturg i artista Robert Wilson, instal·lada enmig del recorregut expositiu i en la qual la cantant és la model absoluta. Gaga protagonitza una sèrie de retrats en vídeo que recreen pintures clàssiques del Louvre, en un curiós diàleg entre passat i present. L'obra més coneguda que Wilson i Gaga s'han atrevit a emular és Marat assassinat, de Jacques-Louis David, obra representativa dels temps de la Revolució Francesa. La cantant hi ha estat filmada en la posició exacta en què David va pintar el cadàver de Marat dins de la banyera.

Wilson també ha realitzat diverses variacions en vídeo d'El cap de Sant Joan Baptista, del pintor renaixentista Andrea Solari, una obra del 1507. En la recreació de Wilson el cap d'una Lady Gaga amb barba esdevé el cap del sant decapitat. Ben diferent resulta la imatge de la diva, projectada a gran escala, quan és la model del Retrat de Mademoiselle Caroline Rivière, d'Ingres, del 1806.

La irrupció del treball de Robert Wilson al museu clàssic per excel·lència posa de manifest la tendència cada cop més estesa dels museus històrics d'incloure diàlegs amb artistes contemporanis. No es tracta d'una pràctica discutida perquè indiscutiblement les pràctiques contemporànies no es poden deslligar de la confrontació amb la història de l'art. Les avantguardes històriques i la postmodernitat van posar fi a l'absurda idea de separació entre allò antic i allò modern. Ja ho deia J.V. Foix: “M'exalta el nou, m'enamora el vell.” En canvi, no provoca tanta unanimitat que una cantant comercial i de gran èxit protagonitzi obres de videoart.

La col·laboració entre Robert Wilson i Lady Gaga ha sorgit gràcies a la mediació d'una altra artista, la reina de la performance, Marina Abramovic. Gaga va participar l'estiu passat en el projecte d'Abramovic de construir una institució dedicada a preservar l'art de la performance a Nova York. La cantant va demanar a través d'una web els 600.000 dòlars necessaris per engegar la reforma d'un antic teatre per convertir-lo en la institució d'Abramovic. En la mateixa promoció, Lady Gaga va protagonitzar un vídeo d'Abramovic en què apareixia nua al bosc practicant part dels exercicis de meditació que formen part de l'anomenat Mètode Abramovic. Aquest vídeo també va provocar controvèrsia. Una artista a qui s'ha acusat de fer espectacle s'aliava amb la gran estrella actual de l'espectacle.

El cert és que no és el primer cop que Lady Gaga pren com a referència el món de l'art. Els seus vestits de carn tenen molt a veure amb els de l'artista conceptual Jana Sterbak i les cites a Salvador Dalí són constants a les seves actuacions i aparicions públiques (vegeu l'entrevista a Montse Aguer en aquest mateix suplement).

Una altra diva que també sempre s'ha acostat al món de l'art és Madonna. Durant el 2013 la cantant ha engegat un projecte en pro dels drets humans, anomenat Art for Freedom, que convida artistes d'arreu del món a enviar imatges d'obres que denunciïn els drets humans, convençuda que l'art pot canviar el món. A la web del projecte es penja una obra per dia i cada mes se selecciona un d'aquests artistes perquè triï una entitat de lluita en favor dels drets humans perquè rebi una donació de 10.000 dòlars.

Per promocionar la iniciativa, Madonna ha escrit i dirigit amb Steve Klein, un dels seus fotògrafs habituals, el curtmetratge Secretprojectrevolution, un film de 17 minuts de temàtica de presons que pretén denunciar la constant violació dels drets humans. Això sí, ho fa amb una estètica sadomasoquista soft i d'espot de perfum car, que sembla tenir ben poc a veure amb allò que denuncia.