TEATRE
XAVIER CASTILLÓN
‘Carrots' de Bescanó
El director del Teatre de Bescanó ha portat la famosa campanya de les pastanagues al congrés de la Societat Internacional d'Arts Escèniques a Nova York, on la iniciativa ha estat ovacionada
Poques vegades unes humils pastanagues han arribat tan lluny com el dimecres 15 de gener del 2014, a les 4 de la tarda (hora de Manhattan), quan el director del Teatre de Bescanó, Quim Marcé, va disposar d'un quart d'hora per explicar a més de 400 congressistes de 53 països reunits a Nova York per la International Society for the Performing Arts (ISPA), en què va consistir la ja famosa campanya de les pastanagues “per la salut de la cultura” i contra l'estratosfèrica pujada de l'IVA, del 8 al 21%, aplicada per l'Estat espanyol a les arts escèniques amb intencions no gaire clares. Com es recordarà, la tardor del 2012, el Teatre de Bescanó va posar a la venda pastanagues per a un espectacle –Suïcides de Pocacosa Teatre–, en comptes d'entrades, argumentant que les pastanagues tenen un IVA més raonable (4%) que el teatre. De les pastanagues de Bescanó se'n va parlar a mig món com una imaginativa forma de protesta i per això Marcé ha estat convidat a parlar del tema aquesta setmana en el congrés de l'ISPA, titulat Imaginant una nova economia per a les arts.
Quim Marcé va aprofitar bé el seu quart d'hora de glòria: després d'una breu introducció en anglès, va parlar en català –amb Jordi Graupera (El món a RAC1) com a intèrpret– d'una petita població de 5.000 habitants anomenada Bescanó, situada a prop de Girona, de la Costa Brava i de la capital de Catalunya, Barcelona. La seva contextualització, il·lustrada amb imatges, va continuar exposant diverses aportacions catalanes a la cultura mundial: des de Gaudí, Dalí, Rodoreda i Pau Casals, fins El Bulli i El Celler de Can Roca, passant per tradicions com ara les sardanes, el ball de bastons, els gegants i capgrossos i els castellers, amb una imatge dels Marrecs de Salt.
Davant d'un públic format bàsicament per gestors culturals, entre els quals hi havia el president del Catalan Institute of America i representants de l'Institut Ramon Llull, el Palau de la Música Catalana i el Teatro Real de Madrid, Quim Marcé va explicar la “petita revolució” de les pastanagues de Bescanó, amb altres fronts oberts a Catalunya com ara l'associació Marea Roja-Cultura en Lluita i els festivals Còmic (Figueres) i Ítaca (Baix Empordà). Quan Marcé va detallar que l'origen de tot plegat era la pujada de 13 punts d'IVA “un gran murmuri d'indignada incredulitat es va sentir a tot l'auditori”, davant d'aquesta mesura política insòlita. També va haver-hi diverses ovacions durant la xerrada de Marcé, que va fer riure el públic parlant de pastanagues anticipades i exhaurides, i mostrant-los una vinyeta de La punxa d'en Jap a El Punt Avui, protagonitzada per un ministre/burro, un pagès i una pastanaga. I entre sorollosos riures i aplaudiments va finalitzar la intervenció de Marcé, quan va projectar la imatge de l'estàtua de la Llibertat amb la torxa substituïda per una pastanaga.
L'IVA de Shakespare i els toros
“Vaig voler transmetre que el govern espanyol ha de rectificar urgentment aquesta mesura inexplicable contra la cultura, perquè s'ho estan carregant tot i, de fet, crec que ja anem massa tard”, explicava ahir Marcé, encara en un núvol l'endemà de la seva xerrada a Nova York, valorada des de l'Institut Ramon Llull com una excel·lent manera de vendre Catalunya al món. “També vaig explicar que, a l'Estat espanyol, té el mateix IVA una obra de Shakespeare que assistir al maltractament d'un toro en una plaça.” Davant d'aquests arguments, als més de 400 congressistes reunits dimecres ja no els va quedar cap dubte que “la pastanaga és un aliment bàsic per al cos, però la cultura ho és per al cap”. Fins i tot Marcé va rebre la petició d'una professora de teatre perquè torni a oferir la conferència als seus alumnes per Skype. Les pastanagues de Bescanó són imparables.
