Dalí, entre el prejudici i l'estima
L'equipament s'ha convertit en un dels més visitats de l'Estat
25 anys després de la mort del pintor el reconeixement del seu llegat ja és unànime
Els ulls de tot el món, a través dels mitjans de comunicació, van mirar cap a Figueres aquell 23 de gener del 1989 –avui fa 25 anys– quan l'equip mèdic de l'hospital comarcal va anunciar oficialment la mort del pintor empordanès Salvador Dalí. El llegat que deixaria a la ciutat era el Teatre Museu, el primer museu surrealista del món, que havia de ser la seu d'una part important de la seva obra i que s'ha convertit al llarg d'aquests anys en un reclam per als turistes, un centre de pelegrinatge amb més d'1,3 milions de visitants a l'any.
Figueres va aportar l'antic i ruïnós Teatre Principal, gràcies a les bones arts i la perseverança de l'alcalde Ramon Guardiola, que un dia va demanar una obra al pintor per al museu de l'Empordà i aquest va respondre que volia un museu per a ell tot sol. D'aquesta manera, l'antic escenari de la ciutat es convertiria en l'actual Teatre Museu Dalí, que més tard es complementaria amb l'actual Torre Galatea (Torre Gorgot), després de la compra acordada durant l'alcaldia d'Eduard Puig Vayreda. El tercer alcalde figuerenc que tindria un paper important en la reconversió de la sala d'espectacles local incendiada durant la guerra civil seria Marià Lorca, al qual li va tocar viure molt de prop els últims anys de la vida de l'artista. I ho va fer tant de prop que un dia, mentre estaven sols, –segons explica Lorca– Salvador Dalí li va xiuxiuejar que volia ser enterrat al seu Teatre Museu. Aquesta revelació ha estat qüestionada i alguns l'han atribuït a una bona pensada de l'alcalde figuerenc com a reclam per a la ciutat, quan preveia que una bona part de les obres més importants de l'artista s'allunyarien de Figueres. La voluntat de Dalí de ser enterrat al Teatre Museu la va corroborar Enrique Sabater, que durant més de dotze anys va ser el seu secretari i col·laborador més proper, tot i que el pintor, després de la mort de la Gala (Elena Ivanovna Diakonova), havia dit que volia descansar al costat d'ella a la cripta preparada especialment al castell de Púbol.
El punt d'inflexió sobre el llegat del gruix de l'obra del pintor, que va anar a parar a mans de l'Estat espanyol i que en gran part només es pot veure al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, es va produir el 1982, coincidint amb la mort de Gala. Mesos abans de la mort de Gala, va aparèixer en escena un influent advocat madrileny, Miquel Domènech, exsenador de la Unión de Centro Democrático (cunyat de l'aleshores president centrista del govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo, i alhora també cunyat de Fernando Morán, que seria ministre socialista d'Afers Estrangers). Aquest lletrat i polític, com a bon hereu del franquisme i amb l'aval dels dos partits majoritaris del moment, UCD i el PSOE, va fer mans i mànigues perquè tot quedés molt ben lligat.
Com a gest d'agraïment al pintor empordanès per la generositat amb el seu llegat a l'Estat espanyol, el Ministeri de Cultura va organitzar l'any 1983 la gran exposició antològica 400 obres de Salvador Dalí 1914-1983, que es va poder veure a Madrid i Barcelona.
Després mai més s'ha pogut veure cap altra gran mostra del pintor a Catalunya. Pel que fa a l'última gran exposició Dalí. Totes les suggestions poètiques i totes les possibilitats plàstiques, la més visitada de la història que es va presentar al Reina Sofia de Madrid i al Centre Pompidou de París, no es va ni plantejar la possibilitat de portar-se a Barcelona.
Triangle dalinià
Vint-i-cinc anys després de la mort de l'artista, s'ha configurat el triangle dalinià a l'Empordà, entre el Teatre Museu de Figueres, la seva residència de Portlligat i el castell de Púbol, tot sota la tutela de la Fundació Gala-Salvador Dalí, que al llarg d'aquests anys ha vetllat per la divulgació de l'obra del pintor, participant en exposicions arreu del món i amb la creació del Centre d'Estudis Dalinians.
Per la seva banda, la ciutat de Figueres, a part de comprar la casa natal de Dalí sense que s'hagi decidit encara què se'n vol fer, no ha estat capaç de trobar fórmules imaginatives per crear rutes i itineraris dalinians a la ciutat natal del pintor, i aprofitar molt més l'allau de visitants, la majoria dels quals només van a veure el Teatre Museu i tornen a marxar.
Salvador Dalí va ser un personatge excèntric i polèmic per les seves opinions i perquè durant uns anys va festejar amb el règim anterior (el primer ajuntament democràtic de Figueres va estar a punt de retirar el seu nom d'una plaça).
Un quart de segle després de la seva mort, s'ha consolidat l'interès per la seva obra surrealista, en els diferents camps de les arts, i s'han deixat de banda tots els prejudicis per reconèixer l'indiscutible llegat que deixa a la humanitat.
LES XIFRES
Un cop mort va començar a ser respectat i admirat
Joan VenturaLes excentricitats de Salvador Dalí van passar-li factura al final de la seva vida, amb algun episodi per oblidar. El temps sempre fa justícia, i avui és considerat un dels grans artistes del segle XX. La seva contribució a l'art des del surrealisme, tan empordanès, fa que també sigui reconegut com un dels precursors de la performance i del pop art. La publicació de les obres completes amb La vida secreta com a gran descobriment literari ha consolidat una figura que no ha perdut mai el seu atractiu pel gran públic.
L'antològica que es va poder veure al Centre Pompidou i al Reina Sofia ha confirmat que Dalí és una marca per sobre de polèmiques i visions artístiques que analitzaven la seva obra des de perspectives analítiques pròpies d'altres èpoques. El crític Rafael Santos Torroella, del qual precisament dimarts passat era el centenari del seu naixement a Portbou, va ser un dels seus primers grans defensors a contracorrent.
Avui l'obra de Dalí ja està per sobre del personatge. Ningú discuteix que és un clàssic contemporani i, a partir de les lectures dels seus textos, també un pensador molt més profund del que la seva estètica deixava entreveure.
Els 25 anys de la seva mort coincideixen amb els 40 anys del Teatre Museu, el seu principal llegat a la ciutat de Figueres, i on reposen les seves despulles. Tenint en compte que les principals obres que hi havia, com ara El gran masturbador, van viatjar cap a Madrid per no tornar, potenciar el museu és el camí que ha de seguir la fundació, que no ha especificat quins actes celebrarà aquest any per commemorar l'aniversari. Del que no hi ha dubte és que avui Dalí és un artista reconegut, admirat i que té pendent la biografia definitiva.
Actes de commemoració
L'Ajuntament de Figueres, amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, ha preparat per avui una visita institucional i guiada al Teatre Museu per commemorar el 25è aniversari de la mort del pintor figuerenc. Hi assistiran l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip; regidors del consistori i exalcaldes de la ciutat. Està previst que es faci un recorregut per les obres més destacades de Dalí, incloent-hi la sala on s'exposa l'última adquisició de la fundació, Carretó fantasma. La visita acabarà amb una ofrena floral a la tomba del pintor. També s'anunciarà l'acte públic que l'Ajuntament ha programat pel dia 7 de febrer per commemorar el 25è aniversari de la mort de Dalí.
L'Ajuntament de Cadaqués també ha previst actes per recordar la figura de l'artista. Començaran amb una ofrena floral a l'estàtua de Dalí situada al centre del poble, que es decorarà amb uns “pans dalinians”. Els escolars participaran en la festa llegint textos dedicats a l'artista i exposant dibuixos.