Una ventafocs literària sense fada padrina

Dolores Redondo, que va ser cuinera abans que escriptora, diu que li agrada molt que els altres gaudeixin menjant el que ella cuina i que li passa el mateix amb els llibres. Ahir, l'escriptora basca va presidir a la llibreria 22 de Girona un gran banquet en forma de presentació multitudinària dels dos primers llibres de la seva imparable Trilogia de Baztan: un banquet en què es notava que els comensals/lectors havien disfrutat moltíssim de la lectura d'El guardià invisible i El llegat dels ossos (Columna) i que en volien més i al més aviat possible. “No us puc dir quan sortirà la tercera part, només que la tindreu aquest any, però sí que us prometo que cada dia que trigui us compensarà”, va dir. Segons el vaticini del llibreter Guillem Terribas –i diu Redondo que ha encertat totes les prediccions que li ha fet–, la tercera part (Ofrenda a la tormenta, en castellà) es publicarà entre octubre i novembre i per Nadal apareixerà una edició especial amb les tres novel·les juntes, que com va insistir l'autora, són “la mateixa novel·la”.

La també llibretera Isabel Guilera i Berta Bruna, l'editora de Redondo en català, van reconstruir amb Terribas el fenomen d'El guardià invisible, que a pesar de ser gairebé el debut de Redondo –havia publicat una novel·la prèvia, sense cap repercussió–, es va publicar simultàniament en les quatre llengües oficials de l'Estat i de seguida també en molts altres països, fins al punt que ja està en marxa l'adaptació cinematogràfica, que es rodarà als escenaris reals de la trilogia: la vall navarresa de Baztan i la seva petita capital, Elizondo, que són ja llocs de peregrinació per als lectors més apassionats, a la recerca d'una foto amb els policies locals o dels pastissos tradicionals que descriu Redondo. Ella viu el seu èxit com si fos màgia: “Sóc una ventafocs, però no tinc fada madrina. M'he passat molts anys escrivint relats curts i literatura infantil, mentre buscava la meva pròpia veu literària.” L'ha trobat en aquesta novel·la negra d'intrigues, bruixes, mitologia i religions mil·lenàries, que en realitat parla sobretot de la família i el matriarcat, i dels sentiments i els dolors de les persones.