Església i estat en l'era Putin

La premsa va fer-se ressò dels fets que van tenir lloc el febrer del 2012, quan tres joves que formaven part del grup d'accions polítiques feministes Pussy Riot van entrar a la catedral del Crist Salvador de Moscou amb passamuntanyes i guitarres elèctriques i des de l'altar major van entonar una pregària punk contra el poder de Vladimir Putin. Les tres noies van ser empresonades i dues d'elles van ser condemnades a dos anys de presó per immoralitat i per atemptat contra un espai sagrat.

Els poders de l'Església ortodoxa i els sectors polítics més propers a Putin van aconseguir que es condemnés penalment una acció que va néixer com una provocació de caràcter artístic i polític. Se'n va parlar a tot el món, fins i tot en va parlar Madonna, durant un concert a Moscou, en el qual va demanar públicament la llibertat de les activistes.

Pussy Riot, una plegaria punk és un documental de la cadena televisiva HBO, dirigit per Mike Lerner i Maxim Pozdorovkin, que es dedica a seguir els fets. Parteix de l'acció per mostrar-nos com les tres noies activistes són empresonades. A partir d'aquest moment, la pel·lícula segueix els judicis contra les tres activistes fins al moment en què es dicta la sentència final. Les escenes del judici estan intercalades per entrevistes amb familiars de les noies i amb persones que poden acabar ampliant l'horitzó sobre el cas.

El documental resulta simpàtic, sap mantenir l'interès fins al final, però els seus mèrits no són tant dels realitzadors com de la vitalitat i habilitat de les Pussy Riot. Des del primer moment la pel·lícula genera una empatia cap a les noies, mentre es fa evident que en la nova Rússia controlada per Putin els paradigmes vells, els paradigmes morals, estan en el cor d'una societat que no vol tolerar els escàndols.