Rosa Pou, monosil·làbica

Amb una formació integrada pel teclista i compositor Xavi Lloses, el contrabaixista Joan Motera i el bateria Ramon Prats –tots empordanesos o del Pla de l'Estany–, la cantant Rosa Pou va presentar diumenge a Barcelona l'espectacle Entre monosíl·labs, basat en el disc del mateix nom, que el grup ha passejat per escenaris de Catalunya abans d'aterrar al Centre Cultural del Born, on van oferir un concert convincent, ple de poesia i cançó, que ni la pluja va ser capaç de frustrar. Amb temes propis, la recuperació de poemes de Pere Quart i Genís Cano, i la inspiració de Josep Pedrals, Pou defineix el seu espectacle com a “imaginatiu i desenfadat”. La idea és una combinació de paraules, sons, emocions i rimes, que connecten amb els ritmes i la música”, amb la batuta del savi Lloses i una secció rítmica de luxe, amb Motera i un Ramon Prats, que és un dels grans bateries de jazz catalans actuals, que entén la poesia i li sap marcar totes les pautes. Tots tres ens van entretenir i es van adequar a l'estil a prop del cuplet de la cantautora, que desplega savoir faire mentre alterna els poemes més lírics i juganers amb els més polítics, tornant blanc el que en altres casos seria prioritàriament de mala llet.

Rosa Pou irradia una calidesa maternal i un sentit de la interpretació personal, que poc té a veure amb la majoria de vocalistes actuals. El repertori creix en el directe, i es va polint mentre dibuixa moviments, oscil·la i cau reflectint optimisme. Em sobta trobar músics amb idees i acompanyats d'instrumentistes d'estudi, que difícilment tenen sortida al nostre país. És una llàstima perquè l'estil de Pou podria destacar a les televisions si tinguessin programes per a artistes emergents, necessitats d'actuacions i suport. L'endogàmia escandalosa no els permet sobreviure. Escoltar Pou acostant-nos el geni de Pere Quart, o els núvols psicodèlics del malaguanyat Genís Cano, és una delícia. Aquí els monosíl·labs i les cadències fonètiques omplen d'il·lusió l'àmbit on les desenvolupen. Fa uns dies van estar a l'Horiginal en la presentació del llibre pòstum de l'esmentat Cano. Diumenge van triomfar al Born. Els vents, malgrat tot, els són propicis.