Herois i humans com nosaltres
Dos anys després de la publicació del seu últim èxit en el camp de la novel·la històrica, L'últim abat, l'escriptor i periodista garrotxí Martí Gironell (Besalú, 1971) publica avui el seu sisè llibre, El primer heroi (Ediciones B), en el qual fa un gran salt enrere en el temps fins a la prehistòria, concretament fins al neolític, entre 5.000 i 7.000 anys enrere: l'època dels primers assentaments humans sedentaris, del naixement de l'agricultura i la ramaderia i de moltes altres coses que ja prefiguraven, encara que fos remotament, la nostra societat actual. En aquest context, Gironell narra la història d'una comunitat, el clan dels Cavalls, i especialment la d'un dels seus membres, el jove Ynatsé, destinat pels déus a fer un llarg viatge a la recerca d'un remei contra un mal terrible que està exterminant la seva tribu.
“Aquesta novel·la és molt especial per a mi. La vaig començar a concebre el 2007, quan va aparèixer El pont dels jueus i ja em rondava pel cap la idea d'una novel·la ambientada a les coves de Serinyà i a l'actual Parc Neolític de la Draga de Banyoles, un enclavament prehistòric molt especial, ja que és l'únic de la península Ibèrica que es troba al costat d'un estany, i tot i així fins ara ha passat força desapercebut.” Ho explicava fa pocs dies Gironell sobre el terreny en una visita promocional organitzada per la seva nova editorial al parc de la Draga, amb un bon grapat de periodistes i llibreters, per preparar un llançament editorial en què no s'estalvien recursos: El primer heroi envairà des d'avui les llibreries amb una primera edició de 50.000 exemplars, 30.000 en català i 20.000 en castellà, amb
el mercat llatinoamericà també en perspectiva. El llibre, de 430 pàgines, es publica amb tapes dures i un paper tan bo com la qualitat d'impressió. A més, per orientar una mica el lector, el volum ve acompanyat d'un punt de llibre que dóna informació sobre una trentena de personatges de diferents clans –amb noms com ara Aahm, Mabruk, Dro i Uloquí– i també d'un mapa que descriu el llarg viatge d'Ynatsé, des del seu poblat a la vora de l'estany fins al seu destí: el Cercle de Pedra, inspirat per l'assentament de Stonehenge, a la Gran Bretanya. El mapa resulta especialment aclaridor en un món en què òbviament no hi havia fronteres ni indicadors. “Volíem un llibre que fos físicament diferent, per reivindicar el llibre com a objecte: un objecte que estigués a l'altura del text”, va dir a Banyoles el director editorial d'Ediciones B, Ernest Folch.
Assessorat per científics com ara Eudald Carbonell –autor també del pròleg del llibre–, Maria Saña, Toni Palomo, Raquel Piqué i Ramon Buxó, Martí Gironell fa descripcions molt detallades de la vida i l'entorn natural de les comunitats neolítiques que vivien a la Draga o a les mines de Gavà. Amb totes les llicències que es permeten a un novel·lista –la llengua franca que, durant el seu llarg viatge, permet a Ynatsé comunicar-se sense cap dificultat amb membres d'altres clans, tot i que alguns li vulguin menjar el cervell–, Gironell aconsegueix crear una notable sensació de versemblança, en part perquè, en realitat, aquells homes i dones neolítics no eren tan diferents de nosaltres: “Volia trencar falsos tòpics sobre aquella gent, que no eren uns salvatges que feien crits guturals. En realitat, hi tocaven molt més que nosaltres, com ho demostra el fet que tenien molta cura de la gent gran i no la deixaven mai de banda.”
Per Gironell, El primer heroi és també una manera de “conèixer els nostres orígens ja des d'una realitat que ens sembla molt llunyana, però que en realitat no ho és tant”. De fet, és el que ha fet també amb les seves novel·les anteriors, sempre ambientades en espais molt propers i en diferents moments de la història de Catalunya. I darrere d'aquesta voluntat de divulgació, hi ha també missatges molt actuals: “Com Ynatsé, un home corrent que ha d'afrontar una gran aventura per salvar la seva comunitat, tots tenim un heroi a dins i, quan van mal dades, l'hem de deixar sortir encara que no ens veiem capaços. I la seva companya Aynires i el vell Baasi, que es queden al poblat, ens mostren que sovint no cal anar tan lluny com Ynatsé per trobar la solució dels problemes. Només cal aturar-se, mirar al teu voltant, i segurament trobaràs el que busques.”
Els autèntics pioners del feminisme i l'ecologisme
“Ja fa molt de temps que penso que nosaltres, les dones, som determinants, providencials, gosaria dir, per a la supervivència del grup i per a la transmissió dels coneixements i els valors. No m'ho negareu.” Així comença Aynires, la protagonista femenina de la novel·la –en certa manera, la primera heroïna–, la seva argumentació en la reunió del clan, per reclamar que les dones puguin també anar a caçar: “Perquè som capaces de fer-ho, i ho sabeu.” Els homes no reben gaire bé la seva proposta però al final el cap del clan ho accepta –en realitat, amb segones intencions– i la cacera mixta resulta ser tot un èxit, en bona part per les habilitats d'Aynires com a estratega.
El clan dels Cavalls que descriu Gironell no és només una societat força avançada per la precisió de les seves eines i armes; pel seu domini de l'agricultura, la ceràmica o la domesticació de cavalls i abelles, i pel repartiment de funcions dins d'un grup poc jerarquitzat. Alguns dels seus membres, com el savi Baasi, demostren que tenen una visió molt a llarg termini de l'evolució del món: “I d'aquesta manera [l'home] seguirà tenint i prenent-ho tot fins que la Terra un dia digui: «Prou, deixo d'existir perquè ja no tinc res més per donar.»” Així acaba la seva faula sobre la relació de l'home amb la natura.
De la història a la prehistòria
La ciutat dels somriures (Cossetània, 2005)
el llibre de debut de Gironell és el més periodístic i també el més diferent respecte a la seva posterior producció novel·lística. A partir de les experiències viscudes en dos viatges a Bombai, l'autor narra la dura tasca dels treballadors d'una ONG per fer més digna la vida de les dones i els nens a l'Índia.