cultura

Els Oscars, a l'òrbita esperada

‘12 anys d'esclavitud' i ‘Gravity' es reparteixen la glòria d'aquesta edició

El director mexicà Alfonso Cuarón, amb Gravity, i el britànic Steve McQueen, amb 12 anys d'esclavitud, van ser els grans triomfadors d'una nit dels Oscars sòbria, sense sorpreses, amb poques llàgrimes i més aviat avorrida. A pesar que hi va haver algunes espurnes d'humor i diversió protagonitzades per la presentadora, Ellen DeGeneres. Seguint al peu de la lletra el guió que semblaven marcar els altres premis de la temporada, 12 anys d'esclavitud es va emportar el premi a la millor pel·lícula i un parell d'estatuetes més (guió adaptat i millor actriu secundària, per a Lupita Nyong'o), però la que va acabar amb el cabàs ple va ser Gravity, acaparadora dels anomenats premis tècnics (fins a 6, en va sumar) i guanyadora d'un dels pesos pesants: l'Oscar al millor director, per a Alfonso Cuarón.

La seva pel·lícula, estrenada a principis d'octubre arreu del món, arribava a l'esprint final després d'arrasar a la taquilla i va acabar donant sentit metafòric a la definició astronòmica del seu títol: mentre les estrelles gravitaven al voltant de l'escenari del Teatre Dolby de Los Angeles, les estatuetes van acabar atrapades en el camp gravitatori d'aquesta aventura espacial d'una astronauta –Sandra Bullock– en ingràvides postures sorprenentment recreades per la màgia del 3D.

El repartiment d'estatuetes té certes similituds amb el del 2006, en què Crash es va endur l'Oscar a la millor pel·lícula i Brokeback mountain, el de millor direcció. Aquell any, Philip Seymour Hoffman va guanyar l'Oscar al millor actor per Truman Capote, i ahir va tancar, lamentablement, el moment de record per als que han mort en un any particularment ple d'estrelles: Peter O'Toole, Joan Fontaine, James Gandolfini, Shirley Temple... Vist amb perspectiva, tant Crash com Brokeback mountain han quedat registrats a la memòria cinèfila com a guanyadors dels premis de l'Acadèmia, i segurament això és el que passarà amb els films d' Steve McQueen i Alfonso Cuarón, que passaran a la història també per haver estat el primer cineasta negre i el primer sud-americà a guanyar l'Oscar a millor pel·lícula i director respectivament.

L'altra guanyadora destacada és Dallas Buyers Club, l'única pel·lícula premiada que no ha arribat a la nostra cartellera. Dirigida pel quebequès Jean-Marc Vallée, la història d'un malalt de sida els anys vuitanta s'ha endut el premi al maquillatge i els dos d'interpretació masculins: per a Matthew McConaughey (actor principal) i Jard Leto (secundari).

Números musicals

La gala d'aquest any recuperava un vell costum de l'Acadèmia perdut els darrers anys: la interpretació dels cinc temes musicals nominats a la millor cançó. L'actuació d'U2 era un dels moments més esperats de la gala, i no van decebre, amb la seva interpretació acústica d'Ordinary love, tema de la pel·lícula Mandela, del mito al hombre. El problema és que el llistó no va pujar. No queden per a la memòria, en la gala del 2014, actuacions com les del Circ du Soleil, les ombres xineses increïbles dels Pilobolus (el 2007, el mateix any que va presentar Ellen DeGeneres) o l'emocionant fragment de Les misérables de l'any passat.

La gala es va limitar la matinada d'ahir a les actuacions musicals i als acudits d'Ellen DeGeneres, alguns dels quals van resultar bastant graciosos. Com quan va ironitzar sobre la caiguda de Jennifer Lawrence de l'any passat, en pujar a rebre l'Òscar, i la caiguda en baixar del cotxe per enfilar la catifa vermella. “No et moguis, et portarem l'Oscar al teu seient”, va dir la presentadora. Bromejar amb les estrelles de les primeres files va ser el recurs més explotat per la presentadora televisiva.

Agraïments diversos

Si no hi va haver sorpreses en el guió, tampoc els agraïments dels guardonats van donar gaire de si. Jared Leto, Oscar al millor actor secundari per Dallas Buyers Club, va ser el primer a pujar a l'escenari i va tenir paraules d'ànim per als que lluiten per la llibertat “somiadors” d'Ucraïna i Veneçuela. Però la política, tan present al llarg de la història dels Oscars, pràcticament va desaparèixer dels parlaments, dominats per llistes interminables d'agraïments: a l'equip, al director, al productor, a la família...

El discurs més emotiu va ser el de Lupita Nyong'o, que, mig plorant, va tenir esma de pensar en les víctimes de l'esclavitud: “No se m'escapa que tota aquesta alegria és pel dolor del personatge.” Cate Blanchett, millor actriu per Blue Jasmine, va ser la més elegant, tot i que també va abusar d'agraïments, i qui va sorprendre més va ser Matthew McConaughey, pel to religiós del seu discurs: “És un fet científic que quan tens Déu al teu costat, tens un amic.” No consta que Déu enviés cap felicitació. Sí que ho va fer, en canvi, el tripulant de l'estació espacial internacional Michael Hopkins, que va felicitar Gravity amb tombarelles ingràvides incloses. Ahir estava en òrbita, com els equips de Gravity i 12 anys d'esclavitud.

Cap a casa amb les mans a les butxaques

Com en les lligues de futbol, el nivell d'una temporada el marquen també els que no guanyen res, però són allà, a la part alta de la taula. La llista de pel·lícules que van marxar amb les mans buides inclou títols notables com Philomena, Nebraska, El lobo de Wall Street i La gran estafa americana. Massa talent per a tan pocs premis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.