Objectiu: omplir sales

Recentment s'ha publicat un estudi de preus que demostrava que Girona és de les capitals de l'Estat espanyol en què el dia de l'espectador és més car, concretament en el tercer lloc, amb 6,03 euros. Però realment, tant car resulta anar al cinema? No ho són els concerts de música o les obres de teatre? És barat, sortir a dinar o sopar a un restaurant? No és car, prendre's un gintònic, per no dir dos?

Combatre un tòpic tant arrelat és difícil. I més, en un sector, el de l'exhibició cinematogràfica, que viu en un estat permanent de pessimisme, danyat per una crisi econòmica general, la retallada de subvencions, una obligada reconversió tecnològica, una pujada de l'IVA brutal (augmentada un 13 per cent) i la pirateria, cada cop més generalitzada. Per això, tothom té clar que és urgent invertir la tendència, intentar recuperar aquell públic que, per la raó que sigui, ha deixat d'anar al cinema.

En aquesta recerca per atraure espectadors, i més enllà de les habituals promocions lligades al consum de crispetes i begudes o als carnets de fidelització amb descomptes, hi ha una campanya endegada pel sector que ha calat: la del Dimecres al Cinema, més coneguda per la “del 3,90”. Hereva de la Festa del Cine, que va tenir tant d'èxit, és una prova pilot d'una durada de quatre mesos (s'acaba el 15 d'abril) que ofereix les entrades a un preu de 3,90 euros els dimecres (4 euros en algun cinema). L'èxit ha estat fulgurant i molts de cines han registrat cues impressionants el dia de l'oferta. Si bé alguns cinemes últimament han detectat una certa disminució d'aquesta afluència de públic, l'èxit de la iniciativa ha estat tan gran que fins i tot hi ha casos com els dels Cines Olot, que han arribat a canviar els dies festius (dimarts i dimecres) per participar en la festa i satisfer la demanda dels espectadors (ara tanquen els dimarts i dijous). Hi ha casos excepcionals, com els Arinco de Palamós, que el preu de l'entrada de 3,50 euros l'ofereixen de dilluns a dijous.

La majoria d'empresaris consultats, però, no tenen clar si la solució és aquesta. La rebaixa substancial del preu de l'entrada deixa el marge de guanys a mínims –limitat a la venda de crispetes del dia– i, com bé reconeixen, repercuteix en la davallada del nombre d'espectadors que hi ha a la resta de dies (sobretot els laborals). Les campanyes puntuals no tenen cap sentit, diuen, i la majoria té clar que cal unir esforços i fer-ne ressò.

Campanyes com aquesta, enginy i sobretot que les pel·lícules hi acompanyin és el camí que cal seguir. Tot plegat, per recuperar i fer reviure l'hàbit d'anar al cinema.