Un laboratori i un gran arxiu d'art

Robert Fàbregas, director de la casa de cultura Les Bernardes de Salt des del desembre del 2011, dóna la clau sobre el present i el futur del centre: “No som un centre d'art contemporani, tot i que l'art contemporani és una part molt important del projecte”. De fet, la frase gairebé la completa a l'uníson el coordinador de les exposicions, l'historiador i crític d'art Eudald Camps. Les Bernardes celebra aquest any el seu 30è aniversari i ho fa amb una reestructuració important dels seus espais i de la seva programació, que no oblida la voluntat de servei als saltencs a través de cursos i tallers que són “l'ànima de les Bernardes”, però que aspira a ser un autèntic laboratori de creació, des de la perifèria i sense complexos. Aquest projecte quedarà molt reforçat quan s'hi traslladi en els propers mesos l'important arxiu d'art contemporani de la Fundació Espais de Girona, amb un gran fons de revistes i catàlegs, que actualment està custodiat per la Generalitat. Fàbregas espera que l'arxiu d'Espais ja estigui a la disposició dels investigadors i creadors a partir del setembre vinent.

Les Bernardes, un edifici de 3.000 metres quadrats construït a finals del segle XIX, va ser convent entre el 1944 i el 1979 de les monges que li donen nom, i el 1984 va obrir les seves portes com a espai social i cultural impulsat per la Diputació per descentralitzar la Casa de Cultura de Girona. Actualment, funciona com un centre cultural gestionat pel Consell Comarcal del Gironès per donar suport als 27 municipis de la comarca, als quals farà arribar un catàleg de serveis a partir del setembre.

Les Bernardes està celebrant el 30è aniversari sense grans fastos, només amb un cicle de concerts que es complementa amb dos ‘regals': el logotip commemoratiu d'aquest aniversari, creat per Torres Monsó, i una gran exposició dedicada al fotògraf Agustí Centelles (1909-1985), que tindrà lloc al maig amb la col·laboració dels seus fills i el comissariat del saltenc Miquel Berga.

Més enllà de les celebracions, ara el que motiva realment l'equip de les Bernardes és el seu Laboratori de creació, per reflexionar sobre la relació entre art, artista i societat a través de diverses iniciatives, com ara les beques Saltus, per fer treballs de recerca artística en residència dins del centre; l'exposició de projectes de barraca per a les hortes de Salt, coorganitzada amb el Col·legi d'Arquitectes, que es pot veure actualment a la sala Sant Jordi, al primer pis de Les Bernardes, i altres activitats com ara la conferència que hi ha tingut lloc aquesta setmana sobre neurociència i art.

Pel que fa als espais, la gran sala Sant Jordi es complementa amb altres espais com ara dues sales petites de la planta baixa situades davant per davant, a l'entrada de l'auditori: una és Les Bernardes Photo, un espai dedicat monogràficament a la fotografia, amb exposicions mensuals coordinades per Martí Artalejo. L'altra sala és l'Espai 29 m², perquè aquesta és exactament la seva superfície: prou espai per exposar-hi una sola obra, amb un audiovisual que la justifica o argumenta. La primera peça exposada va ser un aerosol de l'artista urbà francès Thierry Guetta, conegut per la pel·lícula documental Exit through the gift shop, dirigida el 2010 per Banksy. La sala que també funciona com a vestíbul de Les Bernardes continuarà oberta a artistes amateurs “en el sentit més positiu del terme”, escoles d'art, etc., amb una comissió que seleccionarà les exposicions.

Un altre espai nou és La Talaia, gestionat per Jofre Oliveras i Ivan Morales, del col·lectiu Art Cluster, que cada quinze dies convida un o més artistes a fer una creació en directe sobre un gran cub blanc i a mantenir un diàleg obert amb els assistents sobre la seva visió de l'art i del món. Avui, Quelic Berga i Damià Vives hi presentaran Això no és una manifestació. Art Cluster també està programant el millor videoart internacional a Les Bernardes. El centre saltenc fins i tot tindrà aviat el seu propi model de banc per seure a la sala d'actes, el ‘banc Bernardes', creat pel dissenyador industrial banyolí Andreu Carulla.