“Tots aquests ‘savis' s'han plantejat com ser útils”

Vaig començar a la ràdio i hi he treballat molts anys. Va ser la meva primera escola. La ràdio té una màgia especial, requereix una col·laboració activa de l'oient i en canvi la tele t'ho dóna tot fet. La ràdio té totes les possibilitats d'una mitjà instantani, ràpid, àgil i, a més, et permet una certa intimitat quan surts al carrer, cosa que jo agraeixo.

Potser les etapes es cremen més ràpid... Jo he canviat de mitjà diverses vegades [TV3, TVE, Canal Català, 8tv, Canal 9...] i considero que és positiu, t'obliga a un aprenentatge enriquidor.

La premsa és indispensable, però penso que ens aturem molt a discutir sobre el suport i com continuarà i no prou sobre el contingut. La tecnologia eixampla les possibilitats de difusió, però és més important saber com seran els continguts en els nous formats, com es regularan, quina qualitat i rigor garantiran.

Tot té el seu moment. Quan t'has dedicat molts anys a la informació diària, que vol dir pressa, estrès, de vegades errors..., és magnífic poder fer programes en què fragmentes l'actualitat i agafes la part que et convé... Ara mateix estem tancant un tracte amb TV3 per a un programa de format inèdit amb què volem fer una prospecció del futur pròxim.

Hem modificat detalls de postproducció, però l'esperit és el que ja tenia: acostar al públic unes persones que són sàvies pels seus coneixements i experiència, amb memòria a llarg termini, i que ens ajuden a entendre el món. El programa torna al setembre i durarà fins al febrer, amb vint-i-un savis més. Per desgràcia, té un component de fragilitat i risc per l'edat dels convidats...

De vegades els mitjans som massa catastròfics... Ens ho hauríem de fer mirar una mica. Hi ha una realitat positiva, molt extensa. No volíem persones instal·lades en la queixa i la negativitat, o tancades en la seva bombolla confortable. Molts, si no tots els que han participat en els diferents programes, són gent que ho van passar molt malament de joves, pel context històric afegit al personal, i superar-ho els va fer forts.

El primer és l'edat: han de tenir més de 70 anys; em penso que, fins ara, el més gran en té 96. El segon és la paritat entre homes i dones. El tercer, la professió, per tenir un ventall divers, si bé molts són polièdrics.

La idea va ser dels editors de Meteora, i també hi ha la feina d'Enric Serra. És un llibre pensat per ser llegit. No tenia sentit transcriure les entrevistes, calia fer-les de lectura agradable. A més de la reescriptura, hi vaig afegir acotacions que em semblaven pertinents per situar anècdotes concretes en cada cas.

Per mi ha estat un privilegi. El que es veu a la televisió és un format de fals directe; en general no vam tallar mai ni vam fer una edició posterior. Ara bé, abans jo quedo amb cada savi, a casa seva, i passem moltes hores junts preparant l'entrevista. És el més enriquidor, és clar.

Les experiències viscudes són el que ens fa savis, més enllà de la professió. Una cosa és ser un expert, una altra, un savi. L'actitud vital dels savis els permet obrir-se al món i contribuir a millorar les coses. Els ha fet savis entendre el món; si no entens el món, no el pots explicar. I han plantejat l'existència en el sentit de com podrien ser útils als altres.