Els estius catalans de Tristan Tzara

Pocs detalls es coneixien fins ara de la vinculació que el poeta i assagista Tristan Tzara (1896-1963), el fundador del moviment dadà i un dels puntals de l'avantguarda europea, va mantenir amb Catalunya a finals dels anys cinquanta. Ha estat el director de la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, Josep Miquel Garcia, qui n'ha determinat fil per randa on, com i amb qui va passar Tzara els estius de 1958 i 1959, gràcies a la troballa de diverses fotografies i documents –molt inèdits–, entre els quals es troba un dietari del crític d'art i escriptor Alexandre Cirici, que també va passar uns dies amb Tzara. Tot aquest material s'exposarà a partir del divendres 28 de març a la Fundació Apel·les Fenosa –a l'antiga casa d'aquest escultor–, en l'exposició Les vacances catalanes de Tristan Tzara, que estarà oberta fins a final de juliol.

Aquest immoble vendrellenc juga un paper important en la seva relació amb Catalunya. Tzara va venir per primer cop al Baix Penedès el 1958 convidat per l'escultor Fenosa, que li estava agraït per haver-lo ajudat a comprar la casa. Concretament, Tzara va vendre un dibuix de Picasso, propietat de Fenosa, i també va vendre a Barcelona un altre Picasso de l'època blava, ajudat per l'escultor, el qual va obtenir una comissió per la venda. Per això, el primer estiu que va estrenar la casa, Fenosa va convidar el seu amic. Tots dos s'havien conegut anys abans a París, on Tzara muntava espectacles al carrer plens d'absurditat per escandalitzar la burgesia, donant impuls a l'escena dadaista, i on es va incorporar de ple als corrents surrealistes. Fenosa, també a París, va fer el retrat de Tzara, el 1955, una escultura que ara s'inclou en l'exposició.

El poeta va arribar a Catalunya el 8 d'agost de 1958, i s'hi va estar fins al setembre. Entremig, va fer una estada a Mallorca, el 16 d'agost, convidat per l'escriptor Camilo José Cela. El segon viatge a Catalunya el va fer l'any següent, el 18 de setembre de 1959, i es va tornar a instal·lar a casa dels Fenosa. I des d'allí va fer una escapada a Eivissa.

El programa d'aquell primer estiu s'adapta a les visites que Fenosa i la seva dona, Nicole Florensa, rebien a casa seva: molts artistes i intel·lectuals passaven per la capital penedesenca convidats per la parella. Aquells dies, a la casa també s'hi trobaven els seus amics col·leccionistes de la família D'Albis, i l'escultor japonès Mizui, entre d'altres. Tots feien excursions per la zona. Els monestirs de “Poblet, Santes Creus i Barcelona i la placidesa de les platges del Baix Penedès varen seduir Tzara”, explica Josep Miquel Garcia. També van visitar Siurana, Móra d'Ebre, Tarragona, Sitges i Barcelona, entre altres localitats.

La mostra documenta aquesta estada amb imatges fotogràfiques i dibuixos de Fenosa, i material inèdit, com ara el projecte artístic –un gravat de Fenosa amb un text de Tzara–, per a la col·lecció Gravure et Poésie de ce Temps, que l'editor i gravador Jaume Pla, promotor de les Edicions de la Rosa Vera, els va animar a fer. Pla passava les vacances a Altafulla, molt a prop del Vendrell, i també va conviure amb l'escultor i el poeta. Va ser ell qui va dur Tzara a Mallorca, perquè el volia conèixer Camilo José Cela.

Amb Cela

Assabentat de la presència de Tzara a Catalunya, Cela va demanar a Jaume Pla que el portés a Mallorca. “Camilo José Cela es va assabentar, no sé com, de la meva relació amb Tristan Tzara i em va enviar una carta urgent en què em deia que anéssim com un llamp a Palma i que hi portéssim Tristan Tzara: era una celebritat que no tenia a la seva col·lecció particular de famosos”, relata Jaume Pla en el llibre Famosos i oblidats (La Campana, 1989). Tzara accepta, i hi va el 16 de setembre de 1958. La trobada va ser un pèl peculiar, segons explica Jaume Pla: “Es va produir una situació molt curiosa: Cela no parlava ni un mot de francès (...). Tristan Tzara no sabia ni un mot en castellà. De manera que les hores van passar lentament, més aviat penoses, amb la meva muller i jo intentant fer de pont amb el nostre francès, que tampoc no era res de l'altre món.” A Palma, el fundador del dadaisme també va aprofitar per visitar Joan Miró i altres artistes i escriptors que per aquelles dates eren a les Illes, com Llorens Artigas, Blai Bonet i l'editor Gerald Cramer.

Una obsessió

Però no tot van ser dies de tranquil·les vacances, perquè Tzara estava capficat. “Inicialment es tractava de passar uns dies de descans a casa d'un amic parisenc, com era Apel·les Fenosa, però Tzara estava immers llavors en una obsessió creativa: considerava que els poemes de François Villon estaven encriptats, i la seva obsessió era desxifrar les claus d'una segona lectura amagada”, segons Josep Miquel Garcia, que puntualitza que “Tzara va seguir amb aquesta obsessió fins a la seva mort”.