S'analitza a Alcoi la invisibilitat del valencià
La Universitat Poitècnica ha estat el contenidor de les XIX Jornades de Sociolingüística
La dinovena edició de les jornades de Sociolingüística organitzades per la Universitat Politècica de València, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Ajuntament d'Alcoi, l'Institut d'Estudis Catalans, la Cordinadora d'Escoles en Valencià de l'Alcoià i el Comtat i el Centre Ovidi Montllor, en col·laboració amb la resta d'universitats valencianes, ha posat el focus en la invisibilitat del valencià en la societat actual.
D'aquesta manera, s'ha analitzat i debatut, sobre l'ús del valencià en els àmbits on encara no ha accedit amb certa normalitat o resulta clarament insuficient, és el cas dels cossos de justícia, els registres de la propietat, les notaries i els cossos de seguretat de l'Estat, entre d'altres.
També s'ha analitzat el que suposa l'absència de mitjans de comunicació autonòmics arran el tancament recent de la RTVV i la incidència dolenta que aquest fet produeix sobre la societat valenciana en el seu conjunt.
És així com la Sala de Graus Robert Payà de la Universitat Politècnica de València al Campus d'Alcoi, han intervingut professors universitaris, periodistes, advocats, psicòlegs i lingüístes, que han subratllat el moment pel qual passa el valencià en aquests àmbits, així com la necessitat de continuar amb la resistència silenciosa existent al País Valencià, qualificada per l'advocada Mercé Teodoro com a “resilència”.
Una societat desballestada
Pere RossellDavant l'evidència de la manca de presència del valencià en aquests àmbits considerats com a ”durs” des del punt de vista lingüístic per diversos ponents d'aquestes jornades, s'ha comprovat que l'existència de l'article 231 de la Llei del Poder Judicial, bloca qualsevol possibilitat perquè el valencià ocupe un espai major, que no va nés enllà d ela voluntat dels justges i dels fiscals sensibles a aquesta realitat.
A les jornades s'ha vist com la redacció darrera de l'Estatut d'Autonomia valencià, està considerada pels juristes presents a la sala, com a un autèntic nyap jurídic i lingüístic, diferent al que disposa Catalunya, on al seu article 33 es consagra els drets lingüístics de la ciutadania d'aquell país.
No hi ha dubte que a partir d'ací, s'han de garantir els drets lingüístics, però a més d'això, l'Administració Autonòmica ha de posar els mitjans perquè es puguen desenvolupar.
Però per damunt de qualsevol altra consideració, ha hagut bastant coincidència en apuntar que el valencià no s'usa en l'àmbit jurídic degut al comportament i la militància lingüística de les persones, tot i que s'utilitza més, quan es tracta d'accions col·lectives que no de caràcter individual. Segurament perquè els usuaris veuen la justícia com a un sector conservador, classista i molt opac. Molt semblant opinió s'observa en relació als cossos de seguretat de l'Estat, on, malgrat els convenis signats entre la Generalitat i els diversos ministeris, l'avanç del valencià resulta insuficient.
Tan sols s'ha avançat un poc en la despenalització de l'ús de la llengua, però depèn molt de la voluntat dels professionals que atenen l'Administració.
Menció a banda mereix la crisi dels mitjans de comunicació arran el tancament d ela RTVV, un sector que s'asfixia a passos gegantins, però on, malgrat tot, hi ha certa esperança en el reviscolament d'uns mitjans de comunicació valencians, plurals, objectius i públics, que superen l'endogàmia existent actualment a les xarxes socials.
No obstant tot, podria considerar-se com a conclusió general d'aquestes jornades, la necessitat d'aplicar bona dosi d'entusiasme per tal de superar els reptes que ara marquen la vida quotidiana dels valencians.