Modest Prats

Tot i que feia anys que el Modest havia perdut contacte amb el món intel·lectual que l'havia acompanyat des de la joventut, el cop per la seva desaparició ens ha deixat tocats, tant per la pèrdua personal com per la categoria cultural i cívica del personatge. El Modest havia estat autor, amb Josep Maria Nadal, dels volums monumentals d'Història de la llengua catalana, i un activista incansable en favor de les llibertats, contra la pena de mort i altres campanyes que dissortadament vam haver d'activar no fa pas tants anys. Després del desplegament d'articles que vam fer dilluns en el diari per acomiadar-lo, en el suplement d'avui us oferim un text extens de Mariàngela Vilallonga, en què repassa la seva trajectòria com a filòleg i escriptor de fons. També hem volgut tornar a posar en paper de diari l'alfabet ideològic del Modest, “Rigorosament literal”, que formava part del llibre de bibliòfil En defensa de la lletra, que va publicar el malaguanyat Miquel Plana fa més de vint anys i que vaig tenir la sort de presentar a Girona acompanyat del Màrius Serra. El text, que és una joia barroca de múltiples lectures, conté el millor del nostre mestre, el talent i l'erudició, l'estil i la proximitat amb el lector, les puntualitzacions i la defensa dels seus mons. Aquest és el capítol final del volum Homilies de Medinyà, que es va presentar el 2001 gràcies al Xavier Folch, amic i interlocutor del Modest durant anys, i el reproduïm gràcies a l'editorial Empúries. També volem agrair aquest llibre als seus companys Salomó Marquès i Josep Maria Fonalleras, que en van tenir cura, en aquells moment en què el mestre es començava a perdre per les llacunes de la malaltia. El llibre Homilies de Medinyà és un repàs biogràfic pels universos de Prats, des dels religiosos i cívics, amb anotacions fetes durant els dies difícils i exercicis d'estil com el que presentem, fins a d'altres d'eminentment autobiogràfics, com els dietaris, on pot explicar com va ser la seva vida a Medinyà, el contacte amb la gent del poble. Hi ha referències impagables als seus veïns, dignes de Josep Pla o de Mercè Rodoreda, però plenes també d'afecte i sentit de la pietat.

Estaria bé, com a comiat, recuperar aquest llibre on en poc més de dues-centes pàgines va condensar les seves passions i reflexions. És impossible oblidar el mossèn.