Llibres

NOU. mestissatge

GUILLEM VIDAL

Txarango: el somriure i la revolució

El grup del Ripollès prescriu aigua i somnis per canviar les coses. ‘Som riu' els tornarà a dur per tot Europa

“El nostre Mediterrani són valls i rius com el Ter i el Freser”

“Bai­xeu-lo, copieu-lo, rega­leu-lo… feu amb el disc el que vul­gueu!”, pro­po­sa­ven Txa­rango en el seu web quan, tot just fa uns dies, van publi­car Som riu. “Aquest pro­jecte l'hem fet junts!”, con­cloïen. El seu segon tre­ball d'estudi va ser des­car­re­gat 35.000 vega­des en un dia –amb cai­guda inclosa del potent ser­vei d'emma­gat­ze­matge d'arxius Medi­a­fire– i, al cap d'una set­mana, mal­grat la seva gratuïtat, figu­rava també en el lloc número 22 del rànquing de dis­cos més venuts de tot l'Estat, al qual hi va entrar amb quasi tanta força com els nous àlbums de George Mic­hael i Kylie Mino­gue. “Nosal­tres fem música i la rega­lem”, pro­clama Alguer Miquel, can­tant del grup. “I si algú, com ara una dis­cogràfica, s'hi vol sumar, doncs que s'hi sumi, però les con­di­ci­ons sem­pre són les nos­tres.”

Després d'un tour de més de dos anys durant el qual Txa­rango s'han fet un lloc entre els grups del país amb més volada inter­na­ci­o­nal, aquesta banda del que torna a ano­me­nar-se –sobre­tot a Europa– so Bar­ce­lona es dis­posa a no anar de viatge almenys durant uns mesos i fer sonar la seva música en fes­tes majors i noves cites com el Clow­nia –un fes­ti­val de música, tea­tre i circ a Sant Joan de les Aba­des­ses, muni­cipi d'on Miquel és ori­gi­nari, a prin­ci­pis de maig i amb entra­des ja exhau­ri­des– o el Canet Rock. “Les claus per sonar a fora, sobre­tot, són tenir ganes de moure't i enten­dre que el ter­ri­tori natu­ral d'un grup pot ser més gran del que se sol pen­sar”, mani­festa Miquel, que cer­ti­fica l'auge que torna a viure arreu del con­ti­nent el mes­tis­satge musi­cal fet a Cata­lu­nya. “No érem cons­ci­ents de la força d'aquesta marca, però sovint se'ns pre­senta així i a Holanda, fins i tot, vam coin­ci­dir amb un grup de Dina­marca que feia sonido Bar­ce­lona i que ni tan sols havien estat a Bar­ce­lona.”

Cons­ci­ents, per tant, de les par­ti­cu­la­ri­tats geogràfiques de la seva música, Txa­rango han fet un disc en el qual s'esfor­cen per tre­ba­llar els refe­rents més pròxims. “Buscàvem la medi­ter­raneïtat, però com que som del Ripollès, ens vam ado­nar que el nos­tre Medi­ter­rani és pre­ci­sa­ment on neix: les valls i els rius de la comarca, el Ter i el Fre­ser”, apunta Miquel. “La nos­tra medi­ter­raneïtat està en la gent al car­rer, en les pla­ces ple­nes, en la roba estesa als bal­cons, en les fes­tes popu­lars amb música del Gato i la Pla­te­ria... això és Medi­ter­rani en estat pur”, afe­geix. “Hem cres­cut en pobles petits i ho vivim com un pri­vi­legi. Els nos­tres pri­mers con­certs eren els de la festa major. No hem hagut d'anar a l'altra punta del món per reco­llir segons qui­nes músiques, només ens ha cal­gut bai­xar a la plaça”

Amb aquesta decla­ració de prin­ci­pis –Som riu–, Txa­rango con­juga acti­tud posi­tiva amb un cant al poder de l'aigua. “És el mateix prin­cipi: motor de canvi i cele­bració de vida”, afir­men. “En una cançó del disc [Camp de bata­lla] ja diem que si vols viure el que somies el pri­mer que has de fer és somiar. Aquesta ha estat una de les claus de la història de Txa­rango: res no tira enda­vant sense tenir acti­tud posi­tiva.” Fills del 15-M, les cri­des a “con­que­rir el car­rer” són comu­nes a Som riu. “Molts en vam apren­dre un niu, a les pla­ces”, asse­gura Miquel. “Vam pren­dre una consciència política i democràtica superbèstia. Dels indig­nats se'n va pas­sar pàgina molt ràpida­ment i sovint se'n parla de manera gratuïta o amb la sen­sació que no va can­viar res. Però les coses es poden can­viar, i això és el que pre­di­quem cada cop que pugem a un esce­nari.”

Con­si­de­rant-se, encara, “músics de car­rer” tot i omplir, com va ser el cas del final de gira de Ben­vin­guts al llarg viatge, espais com el Palau de la Música (“volíem dur el car­rer al Palau, treure-li les cor­ba­tes i el senyo­risme”), Txa­rango van sumant con­certs a la seva agenda. A banda del Clow­nia (3 de maig) i el Canet Rock (5 de juliol), se'ls espera en muni­ci­pis com Tàrrega, Lla­gos­tera, Prats de Lluçanès, Valls, Juneda i Igua­lada. A l'agost ja tenen asse­nya­la­des en ver­mell dates a França, Bèlgica, Àustria, Ale­ma­nya i Suècia. “Una de les raons per les quals fem això és perquè la música ens dugui de viatge. Veure que hi ha països que comp­ten amb nosal­tres és al·luci­nant. Pri­mer era un somni, ara és una rea­li­tat.”.Amb el vell i amb el nou. Cata­lu­nya, des d'aquesta tem­po­rada, arrenca una recerca deci­dida a ampliar el ven­tall d'espec­ta­dors per faci­li­tar l'accés a la cul­tura a tot tipus d'espec­ta­dors amb pro­pos­tes prou fres­ques

SOM RIU
Txarango
Discogràfica: Discmedi
Clownia
Sant Joan de les Abadesses serà els dies 2 i 3 de maig ”ciutat de Clownia”, un lloc “on tot és possible”. Organitzat per Txarango, la primera edició del festival reunirà, a més d'ells, La Troba Kung Fú, Els Catarres, Strombers, Cesk Freixas, teatre i circ.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.