Una mirada complaent a un ministre francès culte i elegant

En els últims anys, diverses pel·lícules franceses han abordat el món de la política (i algunes personalitats polítiques significatives) a través de ficcions amb referents menys o més reals. Guédiguian va recrear el final de la vida de Mitterrand a Le promeneur du champ de Mars mentre que Xavier Durringer va traçar a La conquête l'ascensió al poder de Nicolas Sarkozy amb una inesperada simpatia amagada darrere la forma d'una comèdia suposadament corrosiva. Alain Cavalier es va imaginar com a president de la República Francesa a Pater. I, potser entre altres, Pierre Scholler va centrar-se en un imaginari ministre de Transports en un moment crític per reflectir els compromisos i les renúncies polítiques assumides en El ejercicio del poder.

Més recentment, a Quai d'Orsay i partint del còmic homònim de Lanzac & Blain, Bertrand Tavernier presenta un fictici ministre d'Afers Exteriors (Alexandre Tallard de Vorms) clarament inspirat en l'elegant i culte Dominique de Villepin. Aquest vodevil polític, força reiteratiu amb els seus gags, se suposa que satiritza el món del ministeri d'Afers Exteriors de França en relació amb un període en què Villepin va liderar l'oposició a la invasió de l'Iraq realitzada amb el pretext de les armes de destrucció massiva. Aparentment és una crítica del funcionament de l'administració pública i, així doncs, de la burocràcia i la diplomàcia, però resulta un film inofensiu i fins complaent amb el personatge inspirat en Villepin i, per tant, amb aquest. A més, exhibeix un orgull de la França amb un discurs pacifista del ministre, que recorda que el seu país va patir l'ocupació nazi sense que ningú no repliqui que també va exercir la barbàrie colonialista.