Sant Jordi atomitzat i eclèctic
El Gremi de Llibreters preveu facturar 18,4 milions d'euros en una jornada en què les vendes quedaran molt repartides per la gran varietat de títols
de llibres per Sant Jordi representen
un 8% de la facturació anual
D'entrada, llibreters i editors respiren tranquils: mal que els pesi, el Barça, eliminat de la Champions, no enterbolirà Sant Jordi amb un partit inoportú. Això a banda, i encreuant els dits perquè faci bo, és cert que aquest any la diada no s'escau en un moment “òptim”, ja que arriba just després de Setmana Santa: “Almenys –assenyala Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters– ha caigut en dimecres, i no en dimarts just després del festiu.”
Sigui com sigui, el Sant Jordi es presenta un any més com un dia per reivindicar el llibre com a “principal artefacte d'oci”, tal com l'anomena Daniel Fernández, president del Gremi d'Editors de Catalunya (i també per allunyar les últimes dades sobre el consum digital de llibres), i d'“artefactes” n'hi ha, ningú ho dubta, per a tots els gustos. Així doncs, més que un best-seller que s'imposi sobre la resta, tal com va passar amb Victus l'any passat, sembla que avui les vendes quedaran atomitzades i repartides entre diversos títols que des de principi d'any han anat despuntant.
Segons un estudi elaborat per FUNDACC a 212 punts de venda –cosa que representa el 50% del mercat–, al capdamunt del rànquing hi ha L'analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson; Eufòria, de Xavier Bosch; La terapeuta, de Gaspar Hernández, i Desig de xocolata, de Care Santos, pel que fa a la ficció en català (segons les dades del conjunt de Catalunya).
Per demarcacions, el rànquing de Barcelona coincideix amb el nacional, mentre que a Girona Vicenç Pagès Jordà (premi Sant Jordi) encapçala la llista, seguit de Care Santos i Maria Carme Roca, que apareix en tercera posició amb L'enigma colom. El periodista d'El Punt Avui Jordi Panyella ocupa la desena posició de no-ficció amb l'assaig Cas obert, Salvador Puig Antich. A Tarragona, després de Jonasson se situa Marta Magrinyà, amb Llaços secrets, i en tercera posició aguanta Victus, d'Albert Sánchez Piñol. A Lleida, després de Jonasson hi trobem Montse Sanjuan, amb La sergent Anna Grimm, seguida de Rafel Nadal, amb Quan en dèiem xampany.
Respecte als rànquings de més venuts, Antoni Daura considera que, si bé marquen una tendència, “sempre hi ha una part imprevisible perquè la majoria de públic no té clar què comprarà”. També recorda que els llibres recollits en l'estudi “són una part molt petita del que es ven al mercat català; molts llibres no es visualitzen”. El que sí que és cert és que per Sant Jordi augmenta lleugerament la venda de llibres en català, que normalment suposen un 25 o 26% del mercat. Aquest Sant Jordi 2014 també es preveu que tinguin bona sortida els llibres relacionats amb la celebració del Tricentenari, i que revifin les vendes del ja clàssic Gabriel García Márquez, amb motiu de la seva mort recent. Random House acaba de treure una nova col·lecció dins de Literatura Random House amb els títols més cèlebres de l'escriptor.
El gremi preveu facturar 18,4 milions d'euros, que és la mateixa quantitat que es va recaptar l'any passat. “Si no anem enrere, ja ens donarem per satisfets”, va sospirar Daura, conscient de la crisi que viu el sector del llibre, afectat no només per la recessió econòmica, sinó també pel canvi propiciat per l'edició digital. “Vivim una crisi en el model de consum. No sabem com seran els nous consumidors postcrisi, però la qüestió és que mai s'havia llegit i escrit tant, però paradoxalment la venda va caient.”
L'esperança? Que Sant Jordi sigui el punt d'inflexió que marqui l'inici de la recuperació del consum de llibres.
Un segon congrés de llibreters
Barcelona serà la seu del II Congrés de Llibreters, que tindrà lloc a la torre Agbar el 31 de maig, en una sola jornada. El programa inclou diversos debats sobre el món del llibre i es parlarà de temes com ara la digitalització, els canvis d'hàbits en els clients després de la crisi, el comerç de proximitat, la prescripció a través de les xarxes socials –que, segons Daura, tenen molt de ressò– i la relació entre llibreries i biblioteques.Malgrat el tancament de llibreries històriques l'any passat, Daura indica que n'hi ha de noves que han obert. “Anem cap a un tipus de llibreria més petita i especialitzada; tanmateix, la xarxa de llibreries que tenim és insòlita per la població que som.” El paper del llibreter continua sent essencial i en això la crisi també ha marcat un abans i un després: “Abans rebíem totes les novetats, però ara les triem més, de manera que la llibreria és un reflex del que el llibreter vol que sigui.”